Tot i que no està reglamentada, o potser per això, la campanya per a la consulta sobre la permanència al govern, que permetrà votar als afiliats ja des d’aquesta mitjanit, s’ha desfermat amb força dins de Junts. Intuint que els resultats podrien ser ajustats, una pila de càrrecs i dirigents han pres partit en les últimes hores per alguna opció a través d’articles –com el que acompanya aquesta notícia, del portaveu Josep Rius, proper al president a l’exili, Carles Puigdemont, que demana el no a mantenir-se al govern–, publicacions a les xarxes socials, entrevistes i actes diversos. D’altres, com la presidenta Laura Borràs, no s’hi han pronunciat oficialment com el secretari general, Jordi Turull, o el líder parlamentari, Albert Batet, però ahir se li va entendre tot en una entrevista a TV3. “Ja no és un govern de coalició, és un govern de col·lisió”, etzibava Borràs, després de denunciar la “negativa constant, total i permanent” d’ERC a les seves demandes sobre l’acord de govern. És per això que va culpar els socis –que recordava que van començar amb 74 suports i ara podrien quedar amb 33– del possible divorci, ja que no han fet “cap gest”. “Un govern amb 33 diputats no té legitimitat democràtica per esdevenir govern”, deixava anar.Tot i que no forma part de Junts, qui també es va pronunciar ahir pel no, “si no es produeix una remodelació del govern” per avançar cap a la independència, van ser els seus socis electorals de Demòcrates.

Borràs, per cert, va dir que no preveu que consellers que fan campanya pel sí, com Jaume Giró i Victòria Alsina, es quedin al govern si guanya el no, tot i que va admetre que, al cap i a la fi, seran “decisions personals”. Precisament el conseller d’Economia, des del Parlament, es va mostrar amoïnat ahir a la tarda per l’“estabilitat del govern” i per la necessitat de “disposar d’uns bons pressupostos”, i va defensar els governs de coalició, en què cal prendre les decisions amb “cap, cor i cintura”. La titular d’Acció Exterior també està sent de les més actives en la campanya. Ahir va comparèixer amb una vintena d’alcaldes, regidors i alcaldables de la vegueria a Girona per defensar els seus arguments, com ara el fet que “no és el mateix” afrontar les municipals des del govern que des de l’oposició, ja que és un “salt al buit” quan falten tot just vuit mesos; que sortir de l’executiu és “tornar al 2012 i deixar les mans lliures” al president Aragonès perquè no tiri endavant la independència, i que això podria “obrir la porta” del govern als partits del 155. També ahir, van apostar pel sí l’exconseller Quim Forn i l’exsecretari general Jordi Sànchez, segons el qual, perquè des de fora els acords “encara seran menys realitat” i perquè es podria trigar “anys” a refer la unitat independentista.

Al matí, en tot cas, en una entrevista a El Nacional, Alsina havia fet aixecar la cella als socis quan va defensar continuar al govern perquè “és més fàcil fer oposició a ERC des de dins”. I és que, des de les files republicanes, la posició oficial és que volen que Junts es quedi, però no a qualsevol preu: sempre que deixi de fer d’oposició des del govern i garanteixi una mínima estabilitat i lleialtat. ERC espera el resultat amb certa indecisió en el fons, de fet: tenallats entre el desig de governar si més no un temps en solitari sense “soroll” intern i la consciència que un executiu en tal minoria, per molt que busqués suports puntuals dels comuns i el PSC –que ahir s’hi va tornar a oferir–, seria igualment molt feble i inviable a mitjà termini.

Entretant, en el consell executiu d’ahir, que va discórrer amb una certa normalitat en espera de la decisió definitiva –fins i tot va aprovar els estatuts de l’energètica pública, un dels principals projectes de la legislatura–, el president Aragonès va expressar el seu desig, segons la portaveu Patrícia Plaja, que continuï la coalició actual fins al final de la legislatura, i que ho faci, això sí, treballant “amb sinergies i lleialtat”. I va traslladar als consellers la “instrucció clara” que “treballin al màxim” i que res quedi aturat aquests dies als seus departaments, inclosa l’elaboració del pressupost del 2023, que es manté l’expectativa que s’aprovi enguany malgrat que els comuns han congelat per ara la negociació. La portaveu va evitar especular sobre els escenaris que es puguin donar, però va deixar clar que el govern els té tots previstos, perquè no pot “improvisar”. “Encara no hi ha res trencat ni tancat”, recordava. Un cop coneguda la decisió de Junts, en tot cas, Plaja va garantir que “les decisions no es dilataran; es prendran de manera àgil i en el mínim temps possible”.El dia, per cert, també va estar marcat per petits gestos: la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, a qui s’han atribuït interinament les competències de Polítiques Digitals i Territori, es va situar al capdavant a l’entrada del consell executiu, al costat del president Aragonès i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que a dins, per cert, va seure a la dreta del cap de govern i no a l’esquerra. En una interpel·lació parlamentària a la tarda, en canvi, ho va fer aquest cop al seu seient habitual, i no en el que fins fa uns dies seia el vicepresident. Tot i que Plaja va negar que fos cap imatge pactada, curiosament la resta de consellers van entrar a l’executiu per parelles, formades totes per un membre de cada partit.