El Consell d’Europa veu problemes “d’eficiència” en la resolució de casos al Tribunal Suprem. Això és el que apunta un informe, amb dades del 2020, de la Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia (CEPEJ, per les seves sigles en anglès), formada per experts de tots els països que formen part del Consell d’Europa. Segons l’estudi, hi ha més casos que arriben a l’alta instància judicial de l’Estat dels que es resolen i els procediments triguen més a ser conclosos que en la mitjana dels països que formen part de l’organisme. La diferència és especialment important en els casos civils: el Tribunal Suprem triga 888 dies a resoldre’ls, mentre la mitjana del Consell d’Europa se situa en 172 dies.

Pel que fa al finançament del sistema judicial, l’Estat hi destina un 0,37% del PIB, set dècimes per sobre de la mitjana dels països que formen part del Consell d’Europa. Això es tradueix en una despesa de 87,9 euros per habitant, més de 20 euros per sobre de la mitjana.

L’informe apunta que el nombre de jutges a l’Estat per cada 100.000 habitants se situa en 11,24, per sota de la mitjana del Consell d’Europa que es troba en 17,6. En el cas dels fiscals també està per sota de la mitjana: 5,37 a l’Estat davant 11,1 en el conjunt del Consell d’Europa. L’Estat sí es troba per sobre en advocats: 303 davant 134. Malgrat tenir menys jutges i fiscals, a l’Estat cobren més que en la mitjana dels països que formen part de l’organisme.

Una de les qüestions en què l’Estat treu millor nota és en la digitalització de la justícia, un àmbit en què se situa en tots els punts per sobre de la mitjana del Consell d’Europa. L’organisme també destaca l’especialització del sistema judicial de l’Estat en violència de gènere.