El Banc d’Anglaterra va intervenir el 28 de setembre en el mercat de deute sobirà a llarg termini del Regne Unit per a evitar una potencial venda massiva per part dels fons de pensions, arran de l’arriscat pla fiscal anunciat pel govern.

El banc central detalla aquest dijous en una missiva a la comissió del Tresor de la Cambra dels Comuns per què va decidir en aquesta data llançar un pla de compra de deute fins al 14 d’octubre, amb una dotació de fins a 65.000 milions de lliures (uns 75.000 milions d’euros).

La presentació el 23 de setembre per part de l’Executiu conservador de retallades impositives per valor de 45.000 milions de lliures (51.300 milions d’euros), sense acompanyar-los d’una estratègia de creixement ni de reducció del deute net, va desestabilitzar els mercats financers, amb una caiguda puntual de la lliura esterlina i l’augment de la prima de risc sobre el deute públic britànic.

Els analistes del banc van preveure que, si la inestabilitat persistia i es continuava deteriorant el valor dels bons de deute a llarg termini, molts agents del mercat, en particular uns certs fons de pensions, “es veurien obligats a vendre grans quantitats en un període de temps curt per a fer front a una creixent falta de liquiditat”.

En aquest sentit van detectar que un sector particularment en risc era el dels gestors de fons amb un “enfocament d’inversió impulsada per passius” (“liability-driven investments” o LDI, en anglès), que es recolzen en els bons de deute a llarg termini per a equilibrar la seva cartera d’inversions, a fi de poder pagar les pensions als seus clients.

Aquest grup, de la vulnerabilitat del qual alguns inversors ja havien alertat anteriorment, va començar a desprendre’s amb rapidesa dels seus títols davant la seva depreciació.

El Banc d’Anglaterra va calcular, segons la carta, que el volum de la vendes podien arribar als 50.000 milions de lliures (57.000 milions d’euros), enfront d’una mitjana habitual diària de 12.000 milions (13.700 milions d’euros).

L’entitat va témer que, si no intervenia, podria crear-se “una espiral” de vendes per contagi en diversos sectors que en última instància causaria “una més àmplia inestabilitat financera” al país.

L’anunci de la intervenció del Banc d’Anglaterra va tenir l’efecte immediat de reduir en més de cent punts bàsics la prima dels bons sobirans a 30 anys, apunta en la missiva.

“El Banc va actuar per a restaurar el funcionament del mercat i reduir els riscos materials per a l’estabilitat financera i el contagi a les condicions creditícies de les llars i les empreses del Regne Unit”, afegeix.

Els LDI, una fórmula particular del Regne Unit, manegen uns 1,5 bilions de lliures (1,7 bilions d’euros) i els bons de deute sobirà representen aproximadament dos terços de les seves tinences.