“He dis­fru­tat de tre­ba­llar amb algú que va mar­car el camí de tota una gene­ració que volia fer pel·lícules de ter­ror i pen­sava que només es podien fer a l’estran­ger.” Així d’entu­si­asta i agraït s’ha mos­trat Jaume Bala­gueró, l’encar­re­gat d’inau­gu­rar avui amb Venus la 55a edició de Sit­ges - Fes­ti­val de Cinema Fantàstic de Cata­lu­nya. Es tracta de la pri­mera pro­ducció del nou segell The Fear Collec­tion, pre­sen­tat fa un any aquí mateix, amb Álex de la Igle­sia i l’actriu i pro­duc­tora Caro­lina Bang com a caps visi­bles i amb socis potents com Sony i Ama­zon Prime Video. Álex de la Igle­sia, pre­sent també avui al fes­ti­val, li ha tor­nat la flo­reta: “Aquesta pel·lícula és un somni, és millor fins i tot que els nos­tres propòsits més bojos. Mai en la vida he estat tan orgullós d’una pel·lícula. Estem des­co­brint l’immens plaer de pro­duir.”

Venus pren el nom d’un edi­fici de l’extra­radi de Madrid, un bloc de deu pisos amb ecos d’un clàssic del gènere: “La referència més clara que he tin­gut per a aquesta pel·lícula és l’edi­fici Dakota, on es va rodar La lla­vor del dia­ble –ha expli­cat Jaume Bala­gueró a la roda de premsa del film–. L’edi­fici Venus és el nos­tre Dakota de Madrid.”

La pro­ta­go­nista és Lucía (Ester Expósito), una gogó que roba una for­tuna en dro­gues a la dis­co­teca on tre­ba­lla i es refu­gia en aquest edi­fici, on viu la seva ger­mana. “És la història d’algú que roba alguna cosa i s’amaga on no s’hau­ria d’ama­gar”, diu el cine­asta, que és també el coguio­nista, amb Fer­nando Navarro. Es resis­teix a eti­que­tar-la: “Quan escrius no pen­ses en gènere. Jo par­la­ria d’hor­ror, thri­ller, drama i emo­ci­ons, però a la pel·lícula hi ha una història i, com passa en totes les històries, té mol­tes capes dis­tin­tes.”

L’equip com­plet de la pel·lícula ha vin­gut a Sit­ges per pre­sen­tar la pel·lícula: Ester Expósito i la resta de pro­ta­go­nis­tes; els pro­duc­tors Álex de la Igle­sia i Caro­lina Bang, la seva pare­lla, i la resta de pro­duc­tors. Venus s’ads­criu, cer­ta­ment, en dife­rents gèneres: comença com un thri­ller, amb un grup d’homes vio­lents per­se­guint una dona; s’endinsa en el ter­ri­tori dels mal­sons i el ter­ror, i té esce­nes de sang i fetge, esquit­xa­des de sang i amb un punt d’iro­nia i humor negre. Tots els ingre­di­ents per com­plir a la per­fecció el paper que se li ha ator­gat, la inau­gu­ració d’una nova edició del Fes­ti­val de Sit­ges, que s’allar­garà fins al pro­per 16 d’octu­bre.