La ministra Montero va anunciar fa uns dies que s’aprovaria un paquet de mesures fiscals “per a la justícia social i l’eficiència econòmica”. Em centraré en les modificacions que afecten les persones físiques. En primer lloc, s’anuncia un impost de solidaritat a les grans fortunes que entrarà en vigor només per als exercicis del 2023 i el 2024 per a patrimonis superiors a 3 milions d’euros i amb un tipus impositiu gairebé igual al de l’impost sobre el patrimoni. Ara es recapten uns 1.300 milions d’euros anualment amb aquest impost, i l’impacte potencial que es preveu des del ministeri és de 1.500 milions d’euros, és a dir, més del que es recapta actualment. Sembla una xifra una mica excessiva, tenint en compte que en l’actualitat dues terceres parts de la recaptació s’aconsegueixen amb patrimonis per sota de 7 milions d’euros.

Queden molts aspectes per esclarir, entre els quals destaca la forma de materialització d’aquest impost que ha de ser aprovat amb rang de llei, la qual cosa necessitarà d’un consens suficient. També cal comentar que afectarà en gran mesura totes aquelles comunitats autònomes de règim comú que tinguin aprovades bonificacions. Sense aprofundir més en aquest nou impost, ja que l’únic que se’n coneix és un full en una presentació del ministeri, sorgeixen moltes preguntes. Com quadra aquest impost amb les competències legislatives cedides a les comunitats autònomes de règim comú? El nou impost també tindrà en compte les exempcions per habitatge habitual i per empresa familiar, entre d’altres? Poc més es pot dir d’aquest nou impost de solidaritat a les grans fortunes que no sigui simple especulació. El que queda clar és que no serà fàcil regular-lo sense tocar competències de les comunitats autònomes per aconseguir una equitat en la tributació d’aquest tipus de patrimoni en l’àmbit estatal. Estarem atents a la nova regulació.

Pel que fa a l’IRPF, criden l’atenció dues mesures. Primer, l’augment de la reducció per rendes del treball per a rendiments baixos, que faria que la tributació fos nul·la per als contribuents que tinguessin només rendiments de feina que no assoleixin els 15.000 euros l’any. L’impacte d’aquesta mesura està xifrat en uns 1.800 milions d’euros de baixada de recaptació, que sembla que es compensarà amb l’augment dels tipus impositius de l’estalvi, que ara es troben en un màxim del 26% i que arribaran al 28% si se superen els 300.000 euros. Cal recordar que el 2006 el tipus impositiu de l’estalvi era únic i era d’un 15% i que després va passar durant uns anys al 18%. L’impacte d’aquesta mesura, segons el govern, és un augment de recaptació de 200 milions que, evidentment, no compensa la reducció de les rendes del treball. Aquesta presentació encara necessita molt estudi i una anàlisi molt més pausada del seu impacte.realen l’economia del ciutadà, que sembla que pot ser d’una dimensió molt més reduïda de l’esperada.