D’ençà de Leonardo da Vinci, el retard relatiu de la navegació aèria ha estat -segons Cristòfol Juandó- motivat pel predomini de la idea del menys pesant que l’aire. Quan, de fet, la lliçó de la natura és que els ocells (que pesen més que l’aire) són uns animals que volen. Ara, Juandó explica que als primers anys del segle XX, als països industrials més avançats, s’ideaven i es construien moltes màquines voladores més pesades que l’aire. Com la seva. El 2018, al web Pre 1914 Aircraft Challenge de The Aerodrome Forum es presentaven, amb imatges, uns 500 artefactes construïts abans del 1914 a tot el món. Molts globus, però també monoplans, biplans, aeroplans, helicòpters i dirigibles. Una d’aquestes màquines és el multípter, de l’inventor català Cristobal Juando i Rafecas, datat al voltant del 1901-1902.

Cristòfol Juandó i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 1848 - Barcelona, 1917) es pot definir en poques paraules: “Un home de molts oficis. Va ser banquer, poeta, esperantista, director d’un diari (Las Noticias) i sobretot inventor.” (Varese 2002. A: Breguet’s Pre 1914 Challenge).

La màquina de volar de Cristòfol Juandó, construïda per un altre vilanoví, Ricard Munné i Soler, al carrer Modolell de Sant Gervasi (Barcelona), respon a la possibilitat de millora social basada en avenços tecnològics i, alhora, a l’interès que pot tenir per a aquests avenços el coneixement dels mecanismes del vol dels ocells.

Juandó entra, el 1900, en el món del que ell anomena navegació aèria o aviació, després d’una llarga trajectòria com a empresari (del ferrocarril i de premsa), com a banquer, amb una estada -com tants catalans- a l’illa de Cuba. El 1901 crea la Companyia Universal de Navegació Aèria, i, amb data del 5 de març, patenta, a França, un appareil propulseur pour aviation (Brévet n. 308 724). El setembre del 1902, Juandó fa una prova amb el seu artefacte volador a la plaça de Catalunya de Barcelona davant 1.551 espectadors (que financen la seva empresa pagant 1 pesseta cada un). El 1904, a Barcelona, publica un llibre relativament breu, de 45 pàgines: Navegación aérea. Aviación, un volum que, per exemple, és al catàleg de la Library of Congress de Washington. I que s’amplia el 1910, quan anomena el seu avió amb dos neologismes: un, d’arrel grega, multípter (o ‘moltes ales’), i l’altre, basat en l’esperanto, flugilarilo, que és ‘volar’ (flugu), amb un conjunt (ar) d’instruments o ales (il).

Quatre de les sis ales de l’avió / helicòpter de Juandó -mogudes cadascuna per un motor- serveixen per als desplaçaments horitzontals, i dues originen els moviments verticals. Les hèlixs no són considerades necessàries, i el pes del motor (un Buchet de 4 cilindres i 24 cv) no es considera rellevant. La velocitat calculada anticipada de l’artefacte de Juandó és de 360 km/h.

Segons Cristòfol Juandó, la navegació aèria basada en avions més pesats que l’aire obrirà el pas a grans canvis: 1) la rapidesa del transport de mercaderies abaratirà – un 50%, escriu- els preus dels aliments bàsics; 2) la inaccessibilitat de molts punts del planeta Terra desapareixerà, ja que quedarà convertida en ports de mar aeri tota la superfície del globus terrestre, 3) serà possible l’estat mundial, ja que totes les nacions esdevindran províncies o departaments d’un sol estat, amb la progressiva desaparició de les fronteres, les duanes, i els estats; 4) amb el foment del treball i la riquesa, per tant, per a tots els homes; 5) la generalització del lliure canvi, i 6) la creació d’una moneda universal.