La primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha avisat aquest divendres que si augmenta el pes de la població russa en països petits com els bàltics, encara que sigui a través dels qui fugen del reclutament militar, Vladímir Putin podria utilitzar-los com a excusa per “alliberar-los”.

“Hem d’entendre que som en una guerra híbrida amb Rússia, cosa que significa que utilitzen diferents elements com armes contra nosaltres. L’energia, ja ho hem vist; la migració, és la següent arma”, ha advertit Kallas a la seva arribada a la cimera informal de caps d’Estat i de govern de la UE que se celebra a Praga.

Preguntada pels ciutadans russos que intenten fugir del seu país per evitar ser portats al front d’Ucraïna, Kallas ha respost que li preocupa “més el patiment dels ucraïnesos que el dels que fugen de Rússia ara mateix”. La dirigent estoniana ha alertat que deixar-los entrar ara a la UE podria tenir conseqüències al futur.

“Aquesta gent tendeix a anar a regions on ja hi ha una minoria russa. A Estònia, el 1922, teníem una minoria russa de 3,2 % i al final de l’ocupació estava per sobre del 30 %. Si aquestes persones van a aquestes regions, països petits com Estònia o Letònia, la minoria augmentarà i després Rússia dirà: «Hem d’alliberar-los».

Des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, un total d’1,3 milions de ciutadans russos han entrat a la UE, és a dir, l’equivalent a la població d’Estònia.

Entre el 26 de setembre i el 2 d’octubre, un total de 53.000 russos ha entrat a la Unió Europea, segons dades de l’agència europea de control de fronteres, Frontex, una xifra que suposa un descens del 20 % respecte de les de finals de setembre.

La majoria d’aquestes persones s’han desplaçat a Finlàndia (més de 29.000), país que s’està plantejant construir una tanca a la seva àmplia frontera amb Rússia. Estònia ha rebut gairebé 9.000 russos, Letònia 1.000 i Lituània 4.700.