Política

opinió

Jesús M. Sánchez i Carles McCragh

La veu del poble iranià pels drets de les dones

La mort injusta i cruel de Masha Amini a mans de la “policia de la moral” ha desfermat a l’Iran un moviment social de denúncia contra la repressió i pels drets de les dones.

La jove de 22 anys, assassinada perquè no portava correctament el vel, s’ha convertit en el símbol d’una causa que ha generat adhesions a mig món. Els lemes Dones, vida, llibertat, i Fora el dictador ressonen en moltes ciutats de l’Iran i també davant de les seves ambaixades en països com ara França, el Regne Unit o l’Estat espanyol. I a l’Afganistan, on els talibans van dissoldre una manifestació colpejant un grup de 25 valentes que mostraven solidaritat amb les dones iranianes.

Amb la revolució del 1979, liderada per l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, es va imposar la xaria –la llei canònica de l’islam–, la implantació d’un govern teocràtic o la imposició d’un codi de vestimenta islàmic, tant per a homes com per a dones. L’aplicació d’aquest codi ha suposat que moltes persones, fonamentalment dones, hagin sofert intolerables restriccions de llibertat, multes i agressions per part de les autoritats.

La mort de Masha Amini ha suposat un punt d’inflexió, la gota que ha fet vessar el got de les víctimes de la intolerància fonamentalista. Com passa sovint amb els sistemes no democràtics, la reacció del govern iranià s’ha basat en més violència, detencions arbitràries de periodistes i traves a la connexió amb l’exterior. Però diversos testimonis i filtracions han revelat de manera colpidora la gravetat dels fets que s’intenten silenciar.

Les víctimes mortals per la repressió ja superen el centenar. Moltes d’elles arrabassades per trets de munició real, encara que les normes del Dret Internacional prohibeixen l’ús de la força per les autoritats contra persones que protesten pacíficament. Cal sumar-hi tortures, maltractaments i persecucions a manifestants, a més d’agressions sexuals contra les dones i d’altres formes de violència de gènere.

La secretaria general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha clamat: “No poden ser ignorades les veus de la valenta població de l’Iran, que demana desesperadament ajuda.” Les dones víctimes de la por, la violència i la discriminació –iranianes, afganeses i de tot el món– necessiten, avui més que mai, el suport de la comunitat internacional. Ens sentim interpel·lats en la lluita contra la repressió de la dissidència i la impunitat amb què actuen els règims autoritaris. La veu del poble iranià és la nostra: pels Drets Humans i pels drets de les dones. A l’Orient Mitjà i arreu.

Jesús M. Sánchez, president de la Comissió de DDHH del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i Carles McCragh, president del Consell Assessor de l’Observatori dels Drets de les Persones del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.