Israel i el Líban han arribat aquest dimarts a un acord “històric” sobre la seva frontera marítima, segons ha anunciat el primer ministre israelià, Jair Lapid. El compromís entre els dos Estats resol una disputa de llarga duració sobre aquestes aigües, riques en gas, a la Mediterrània.

“Aquesta és una fita històrica que enfortirà la seguretat d’Israel, injectarà milers de milions a l’economia israeliana i garantirà l’estabilitat de la nostra frontera nord”, ha assegurat Lapid en un comunicat. El primer ministre ha destacat que la proposta redactada pels Estats Units compleix “tots els principis econòmics i de seguretat establerts per Israel”.

El negociador israelià i cap de seguretat nacional, Eyal Hulata, ja havia avançat avui que l’acord era a prop un cop que l’última proposta nord-americana recollia les seves línies vermelles. “Totes les nostres demandes han estat ateses; els canvis que demanaven han estat corregits. Protegim els interessos de seguretat nacional d’Israel i estem en camí d’un acord històric”, ha dit aquest matí.

Per la part libanesa, el negociador Bou Saab va afirmar ahir a la nit que l’esborrany del mediador nord-americà, Amos Hochstein, satisfà les seves preocupacions anteriors.

L’acord busca acabar amb la disputa sobre uns 860 quilòmetres quadrats (330 milles quadrades) de la mar Mediterrània, que cobreixen els camps de gas de Karish i Qana.

Hochstein, que ha encapçalat les negociacions durant 15 mesos, va presentar la setmana una “proposta final” fer fixar la frontera marítima definitiva entre Israel i el Líban, dos països que oficialment estan en guerra i no tenen un límit marítim reconegut per les dues parts.

Tot i que no van transcendir els detalls de l’esborrany, Beirut va rebutjar aquesta proposta en considerar que reconeixia per a Israel un límit marcat l’any 2000 amb boies a cinc quilòmetres de la ciutat israeliana de Rosh Hanikra, a l’extrem nord del país, i va exigir retornar a la Línia 23 com a partió marítima.

D’aquesta manera Israel explotarà el jaciment de Karish i el Líban del de Qana, ubicat al nord de la Línia 23, tot i que un alt funcionari israelià va avançar a mitjans hebreus que Israel rebrà una compensació per cedir els drets de Qana, ja que una part d’aquest camp està en el que l’acord reconeixeria com a aigües israelianes.

Se suposa que aquest és un dels punts que va provocar la setmana passada el rebuig de Líban, per la qual cosa queda per veure que en diu el text final de l’acord.

Les negociacions van estar a punt de descarrilar a finals de la setmana passada, però després d’una trucada telefònica amb Hochstein diumenge, el president libanès, Michel Aoun, va expressar optimisme sobre la finalització d’un acord “d’aquí a uns dies”, ja que “es van tancar les esquerdes de l’última setmana”.

En paral·lel, Israel ha donat llum verda a la companyia Energean per començar a testar el gasoducte de Karish, que segons ells està fora de tota disputa. En canvi, el cap de la milícia xiïta Hezbol·là, Hasan Nasrallah, ha amenaçat repetidament amb atacar Israel si comencen l’exploració del gas sense arribar a un acord. De fet, la setmana passada el ministre de Defensa, Benny Gantz, va ordenar a les tropes elevar l’alerta a la frontera nord davant possibles represàlies d’Hezbol·là.

Israel i Líban tampoc han arribat mai a un acord sobre la seva frontera terrestre i es manté la “Línia Blava” d’alto el foc imposada per l’ONU el 2000. La frontera marítima, que mai havia estat definida, no havia estat font de problemes fins fa una dècada, quan es va descobrir gas a la zona.