Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Rússia assegura que no amenaça ningú amb armes nuclears
El viceministre d’Exteriors rus acusa els EUA i els seus aliats de “recórrer activament a la retòrica nuclear”
Un responsable d’intel·ligència britànic creu que Rússia es queda sense armament
El viceministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Riabkov, ha assegurat aquest dimarts que Moscou “no amenaça ningú amb l’ús d’armes nuclears”. El número 2 de Serguei Lavrov ha acusat els Estats Units d’Amèrica (EUA) i els seus aliats d’utilitzar activament la retòrica nuclear.
“Novament cal aclarir que Rússia no amenaça ningú amb l’ús d’armes nuclears”, ha dit Riabkov en una entrevista amb l’agència oficial russa RIA Nóvosti
Segons ell, “amb el rerefons dels esdeveniments a Ucraïna, els EUA i els països que en depenen recorren activament a la retòrica nuclear” i intenten presentar la situació com si Rússia estigués disposada a utilitzar armes de destrucció massiva.
Riabkov ha subratllat que la política de Moscou en matèria de contenció nuclear contempla l’ús d’armes atòmiques en el cas de tenir informació fidedigna del llançament de míssils balístics contra Rússia o els seus aliats o d’un atac nuclear o amb armes de destrucció massiva contra ells.
Rússia també recorrerà a aquest tipus d’armes en cas d’un atac a infraestructures que, en cas de ser malmeses, impedeixi accions de resposta de les forces nuclears del país o d’un atac amb armes convencionals que suposi una amenaça existencial per a l’Estat rus, ha afegit Riabkov.
El responsable d’exteriors rus ha advertit els EUA i els seus aliats del perill que suposa una “escalada descontrolada” a l’entorn del conflicte a Ucraïna. “És evident que un xoc directe amb els EUA i l’OTAN no serveix als interessos de Rússia. Avisem i confiem que a Washington i altres capitals occidentals són conscients del perill d’una escalada descontrolada”, ha subratllat.
A més, ha assenyalat que Moscou lamenta la incessant ajuda militar a Ucraïna, que inclou –ha dit– fins i tot imatges de satèl·lit en temps real per a la determinació d’objectius, i que “involucra cada vegada més els països occidentals en el conflicte del costat del règim de Kíiv”. El viceministre d’Exteriors ha constatat que això coincideix amb les crides de càrrecs nord-americans i europeus de diferent nivell a infligir a Rússia “una derrota en el camp de batalla”.
“Rússia es veurà obligada a adoptar contramesures adequades, incloses de caràcter asimètric”, ha advertit Riabkov.
Finlàndia demana a la població que compri tauletes de iode contra la radiació
EFE
El ministeri d’Afers Socials i Sanitat de Finlàndia ha recomanat aquest dimarts a la població menor de 40 anys que adquireixi tauletes de iodur de potassi com a mesura de prevenció en cas de risc de radiació nuclear.
El govern finlandès ha explicat que actualment no hi ha pastilles de iode per a menors de tres anys a la venda al país, per la qual cosa els centres de salut hauran d’importar-les i distribuir-les entre els pares i les dones embarassades.
El iodur de potassi és una sal de iode que preveu l’absorció de iode radioactiu a través de la tiroide, cosa que pot causar càncer o lesions en aquesta glàndula quan el cos està exposat a la radiació nuclear.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana el consum de tauletes de iode en cas d’accident nuclear a les persones de fins a 40 anys i a les dones embarassades, per protegir el fetus.
Les autoritats finlandeses recorden que la forma més eficaç de reduir l’exposició a la radiació és refugiar-se en espais interiors i que el consum de iodur potàssic és “una mesura de precaució complementària”.
També han demanat als ciutadans que no prenguin les pastilles pel seu compte i esperin que les autoritats de protecció civil llancin un avís d’emergència si arriba el cas.
Molts finlandesos van comprar tauletes de iode durant la passada primavera, després que Rússia llancés la seva ofensiva militar contra Ucraïna, per por a un eventual conflicte nuclear.
Finlàndia, que comparteix amb Rússia 1.340 quilòmetres de frontera, ha desenvolupat durant dècades un pla integral per preparar la seva població davant possibles guerres, accidents nuclears i desastres naturals.
El país nòrdic disposa d’una massiva xarxa de refugis de protecció civil, grans reserves estratègiques de subministraments i protocols d’emergència per afrontar gairebé qualsevol eventualitat.
