A Barcelona hi ha més de 1.200 persones que cada dia dormen a la intempèrie. Són persones que malviuen al carrer. “T’arracones i t’emboliques tant amb les mantes perquè no et vegin que et tornes invisible”, explica Anna Maria Llovet, que va estar dormint pels portals del mercat de la Boqueria durant deu anys. Sense embuts i amb valentia compartia la seva situació al carrer amb un grup d’alumnes de l’institut Les Vinyes de Castellbisbal que l’acompanyaven en una de les rutes #Visibles que Arrels Fundació, amb la col·laboració de l’artista Teo Vázquez, proposa als carrers de Barcelona per donar visibilitat al col·lectiu. “La beguda em va portar al carrer; no aneu per aquí que no us portarà res de bo”, adverteix als adolescents sense perdre el somriure que també presideix el seu retrat a la façana de la plaça Sant Galdric, on dormia i on ara els vianants poden descarregar-se un codi QR per conèixer la seva història. “El carrer et debilita i dormir entre cartrons et destrossa el cos”, explica, sense oblidar que el fet de ser dona encara posa més “entrebancs” en la convivència entre els qui no tenen sostre, majoritàriament homes. L’Anna Maria recorda que sempre hi ha “bona gent” i la generositat dels qui li oferien un plat calent o l’esperaven als restaurants propers. “Vaig deixar la meva examiga la cervesa”, confessa orgullosa d’una decisió que va prendre perquè es trobava “molt cansada” i va veure que era “o aleshores o mai”. Des de fa vuit anys comparteix un dels habitatges de l’entitat Arrels i amb el suport d’una voluntària ha pogut refer una “nova vida” que li ha permès tornar a Manresa, i retrobar-se amb algun familiar.

Segons la darrera enquesta d’Arrels, la pandèmia ha portat més gent a dormir al carrer i s’ha allargat el temps que fa que estan en aquesta situació, que supera de mitjana els quatre anys. “Com més es triga a oferir una alternativa, pitjor, perquè més costa que en surtin”, assenyala Albert Clapés, un dels voluntaris de l’entitat que durant el recorregut mostra als joves “l’urbanisme incòmode” dissenyat per evitar que es posin cartrons als portals per fer el jaç o que s’estirin als bancs. A pocs metres de la plaça Reial el grup s’atura davant el bloc de pisos fets amb material reciclat que l’Ajuntament destina a habitatge social. Un dels veïns és en Jaume i la seva gossa Laika, que han vist retrats a la sortida d’un pàrquing proper on dormien. L’Albert posa com a exemple el model de Finlàndia, on el govern posa pisos de suport a les persones sense llar. La ruta posa punt final al taller ocupacional d’Arrels, un punt de trobada per treballar i recuperar rutines. “Al poble no veus gent dormint al carrer però sí demanant a la porta del supermercat”, diuen la Martina i la Rita, que miren “amb uns altres ulls” un col·lectiu que fins ara “no volies mirar”.