Aconseguir que ningú dormi al carrer i eradicar així el sensellarisme més crònic. Aquest és el principal objectiu de la proposició de llei que impulsen les entitats que atenen persones sense llar –Arrels Fundació, Assís, Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu, la Comunitat de Sant’Egidio– a través dels juristes i acadèmics que han redactat el text per garantir un espai residencial digne a les persones sense llar. Les entitats impulsores demanen que la llei, que van presentar al gener, s’aprovi en els propers mesos al Parlament i que en els dos anys vinents es pugui posar fi “d’una vegada” a la situació de carrer més crònica que porta, segons els càlculs de les entitats, unes 2.000 persones a dormir a la intempèrie, de les quals més de 1.200 als carrers de Barcelona.

“El sensellarisme preocupa i la societat està indignada perquè no es fan actuacions a fons per posar fi a aquest flagell”, defensa el catedràtic de dret i impulsor de la llei, Antoni Milian, que veu factible que amb els recursos existents es puguin anar abandonant els albergs, que haurien de ser només d’emergència, per encaminar les persones beneficiàries cap a habitatges residencials o d’inserció. Disposar d’un espai residencial digne, segons recull el text, vol dir poder accedir-hi en qualsevol moment del dia i disposar de dimensions suficients per desenvolupar-hi la vida privada amb respecte al dret a la intimitat i prou espai per tenir-hi objectes personals.

Per facilitar el compliment d’aquest “dret subjectiu” de les persones sense llar a tenir un sostre, les entitats socials estaran legitimades a actuar en nom del col·lectiu o d’una persona en concret quan es consideri que alguna administració està incomplint les seves obligacions o directament vulnerant drets. Les entitats estimen que la llei pot beneficiar al voltant de 18.000 persones els primers cinc anys, i costaria 350 milions d’euros. Consideren, però, que “no serà cara perquè gran part d’aquestes despeses ja s’estan assumint en partides de la Generalitat”.

La responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Bea Fernández, explica que mentre no s’aconsegueixen els espais residencials la llei garanteix una sèrie de drets i l’accés a serveis que serveixin per atenuar la privació i el patiment de les persones en situació de sensellarisme. La futura llei converteix en drets serveis que fins ara no estan garantits, com ara l’accés a consignes, dutxes, una alimentació digna, títols de transport gratuït dins el terme municipal on es resideix o servei de tanatori per acomiadar la persona.

Per als municipis de més 1.000 habitants és obligatori disposar de servei de bugaderia i consigna, i si no és possible, coordinar-ho amb altres ajuntaments de la mateixa unitat bàsica de serveis socials. En el cas dels ajuntaments de més de 50.000 habitants que tinguin més de 20 persones en situació de sensellarisme, han d’elaborar i aprovar un pla d’actuació municipal que, entre altres coses, haurà de preveure els espais residencials i l’evolució cap a aquells espais residencials que garanteixin més autonomia als beneficiaris. Els plans municipals han de preveure eines com els equips de carrer i els recomptes per identificar les persones que dormen al ras amb l’obligació de prestar-los assistència sanitària, i regular situacions extremes per episodis climàtics o d’emergència sanitària, com ara la pandèmia.