Amb un pròleg sorollós en què Vox va rescabalar Felip VI entrant a l’hemicicle un minut tard per venjar la demora del president espanyol amb el rei en la desfilada militar de 12-O, el Congrés va viure ahir un stress test doble: sobre la relació de Pedro Sánchez amb la nova Generalitat ja monocolor d’ERC i sobre la ferida que ha deixat entre ERC i Junts la fi de la coalició. Si bé el republicà Gabriel Rufián va elevar el to davant Sánchez amb un balanç de la repressió vigent i desafiant-lo a complir les inversions i a executar-les si vol ser de fiar per negociar els pressupostos del 2023, Míriam Nogueras (Junts) va aprofitar l’escletxa per disparar el seu dard amb destinatari doble. Nogueras va etzibar equiparant els presidents: “No són els únics que no compleixen. Alguns també ens van dir que complien els acords i que «mai un nou tripartit» i «mai l’Estat per davant de Catalunya», i han decidit donar estabilitat a qui creu que executar el 16% del pressupost a Catalunya és suficient (...) El món el canvien les persones valentes i que compleixen les promeses. Ni vostè, senyor Sánchez, ni Aragonès canviaran res.”

El primer gran debat al Congrés després de l’adeu de Junts al govern va oficialitzar el xoc de no retorn entre ERC i Junts pel rol de l’independentisme a Madrid. Rufián va elevar el to –“no sabrem si seran els pressupostos més socials de la història de la humanitat, ho diran per tercer any consecutiu, sabem que seran els més militaristes de la història”– i va fer l’auditoria de la repressió vigent. “A Catalunya avui hi ha set persones encara exiliades i perseguides pel Suprem per un referèndum, 1.500 encausats pendents de multa o presó, 28 càrrecs a l’Audiència , nou líders polítics parcialment indultats que no es poden presentar a eleccions per un referèndum, 15 alcaldes condemnats per haver obert un col·legi en un referèndum, 54 perseguits pel Tribunal de Comptes, 65 espiats amb Pegasus. Creuen que així es pot negociar res?” “Si vol avançar amb ERC és molt senzill i només ha de fer tres coses. Primer: complir l’incomplert. Segon: millorar el promès. I tercer: fomentar un clima de confiança, que la seva paraula valgui”, va dir.