Keir Starmer, el líder laborista britànic, es perfila com el nou primer ministre atès el caos absolut en el Partit Conservador. Està més que preparat. Fa temps que ha demanat al partit que posi en marxa la màquina electoral perquè és el moment dels laboristes de tornar al poder després de gairebé dotze anys de governs conservadors. Dotze anys convulsos, primer, amb les polítiques d’austeritat de Cameron i, després, amb el Brexit, problema intern tory que van traslladar a tot el país i que encara estan intentant resoldre.

Els conservadors tenen una crisi de lideratge sense precedents. Segurament, hauran de canviar de líder, però hauran de convocar eleccions i els sondejos donen al Partit Laborista un avantatge històric de 33 punts (54%-21%). Traduït a escons, en tindrien 498 (296 més que ara) i els tories, 61 (-304).

Fa molt temps que Starmer, de 58 anys, es prepara per a aquest moment. Prestigiós advocat de drets humans, primer, i fiscal general de l’estat, després, es va convertir en diputat el 2015 i en líder del partit el 2020. Es va imposar amb el 56% dels vots a la candidata corbynista, és a dir, de l’esquerra radical. Representa l’ala més de centreesquerra i té l’aval de Tony Blair.

És significatiu que els laboristes no hagin sabut treure partit dels sis anys de crisi dels tories. Els principals problemes del laborisme els últims anys han estat la forta divisió pel Brexit, les acusacions d’antisemitisme i la desconnexió amb el votant tradicional obrer del nord d’Anglaterra, que va acabar votant Johnson el 2019, i ara comencen a recuperar-los en els sondejos. En els dos anys que ha estat el líder laborista, Starmer ha intentat posar fi a l’antisemitisme en el partit i ha apartat Corbyn.

Starmer està casat amb una dona jueva i ha educat els fills segons aquesta creença religiosa. En aquest sentit, ha aconseguit netejar la imatge del partit, però no liquidar les disputes amb els corbynistes i els sindicats, registrats dins la formació.

Quant a polítiques, Starmer ha promès adoptar-ne de Corbyn, com ara la nacionalització d’alguns serveis públics clau i abolir les impopulars taxes universitàries. Durant els anys de debat del Brexit, mentre Corbyn era el líder, va encapçalar el moviment europeista en el partit, el Parlament i el país i va incloure el segon referèndum europeu en el programa laborista per als comicis del 2019, en què Johnson va arrasar amb la promesa del Brexit.

D’ell s’espera una millor relació amb la Unió Europea i, sobretot, la fi de les amenaces que podrien portar a una guerra comercial amb Brussel·les. Ja ha dit que, si arriba al poder, revertirà la llei que anul·la parts del protocol d’Irlanda del Nord de manera unilateral, aprovada a la cambra baixa i que aquesta setmana arriba a la cambra alta. Però ha deixat clar que de cap manera revertirà el Brexit.

També ha deixat molt clar que no dona suport a un nou referèndum d’independència a Escòcia. Ara mateix, la decisió està en mans del Suprem i no hi ha gaires esperances que l’autoritzi.

En aquest cas, Sturgeon ha dit que convertirà les properes eleccions generals a Escòcia en un referèndum de facto. Starmer no participarà en aquest joc. També descarta pactar amb l’SNP en les generals en cas que depenguin dels seus escons per formar govern. Ha dit que no acceptaran la consulta a canvi. Sí que podrien negociar més autonomia.