El descrèdit de la primera ministra britànica, Liz Truss, està arribant a uns nivells insostenibles, fins al punt que el clam perquè dimiteixi prové principalment de les files del seu propi partit conservador. Truss s’ha guanyat les crítiques en temps rècords, sobretot després d’haver retirat sencer el programa econòmic que portava en el seu programa electoral. Ara la pretensió de tirar endavant la legislatura amb un programa que diu tot el contrari l’aboca a una precarietat política difícil de mantenir. La crisi de lideratge ve de lluny, amb un tempestuós mandat del seu predecessor, Boris Johnson, obligat a sortir per la porta petita a causa dels escàndols que envoltaven la seva gestió. Però a la banda laborista no es pot pas dir que hagi reeixit cap alternativa creïble. Com a teló de fons, a més, hi ha el disbarat del ‘Brexit’, la polèmica sortida de la Unió Europea i les dificultats de la Gran Bretanya per redreçar el rumb econòmic en un context en què s’han afegit, a més, els efectes de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna. Tot plegat, una tempesta perfecta que exigia fermesa i un full de ruta clar al capdavant de Downig Street en lloc de giragonses i indefinició.

La meteòrica caiguda en desgràcia de Truss demostra, d’altra banda, que avui ja no es pot governar en contra dels mercats. El daltabaix que es va produir l’endemà d’haver intentat aplicar la baixada als impostos de societats o el de dividends així com la congelació de l’IVA –i que va obligar fins i tot a la intervenció del Banc d’Anglaterra per frenar la depreciació de la moneda i la caiguda de la Borsa– és un inequívoc avís a navegants. La fragilitat originada per la crisi econòmica i social ha augmentat el poder d’aquests mercats fins a límits preocupants, i força els governants de tot el món a mesurar amb cautela els passos a fer en aquest terreny. Enmig de la globalització, però, malgrat la seva traumàtica sortida del paraigua de la Unió Europea, no podem girar l’esquena a la realitat britànica perquè, a causa de la posició en el rànquing de potències mundials, el seu esfondrament ens arrossegaria a tots.