Meloni ja és al poder
El primer executiu italià liderat per Germans d’Itàlia, la formació hereva del Partit Feixista, jura el càrrec
La resta d’actors polítics estan a l’expectativa de veure quines seran les accions del nou govern d’extrema dreta
Giorgia Meloni ja és oficialment la primera ministra d’Itàlia. Ahir al matí va jurar el càrrec davant del president de la República, juntament amb els seus 24 ministres. Moltes televisions van retransmetre en directe l’acte, que va decebre els que esperaven alguna cosa més que un ritual breu i pompós. Pocs minuts abans del jurament, al canal de notícies de la televisió pública italiana debatien si s’hauria de dir “la presidenta” o “el president” Meloni, i d’igual manera amb les sis ministres de l’executiu. Tradicionalment, a Itàlia per als càrrecs importants es fa servir només el masculí. “Jo diré la presidenta, per equiparar-nos a la resta de països europeus”, va dir una periodista. “Ai, no, dir «la ministra» fa mal a les orelles!”, la va tallar, rient, el director del programa. “A més, Meloni prefereix que li diguin «el president»”, va dir un altre opinador, que va assegurar que s’havia de deixar fora la ideologia i el feminisme del llenguatge. Les declaracions oficials i piulades dels nous membres del govern es refereixen a Meloni en masculí. També ho fan alguns mitjans italians. Gairebé tots continuen definint la coalició entre l’extrema dreta i Força Itàlia com “el centredreta”.
Meloni va cenyir-se a la fórmula clàssica: va prometre governar seguint “l’interès exclusiu de la nació”, i també els seus ministres. “Ara el que compten són els actes concrets del govern. Valorarem la dreta en funció dels seus actes, i és al voltant d’aquests que el Partit Demòcrata organitzarà l’oposició i les propostes”, va dir Debora Serracchiani, cap del grup parlamentari demòcrata. Des del Tercer Pol, l’espai de centre liberal format per Matteo Renzi i Carlo Calenda, continuen insistint que no tenen cap problema amb els lligams amb el feixisme del nou govern. Ho recorden sempre que poden. Ahir va ser l’empresari Calenda. “El govern s’aguanta amb una coalició molt desunida, i això és el risc d’aquest govern, no pas el feixisme”, va dir. El Tercer Pol mirarà d’ocupar l’espai berlusconià quan l’ancià magnat –que ha monopolitzat el centredreta i la dreta italiana durant dècades– ja no hi sigui. Mentrestant, els centristes es mostren ambigus i disponibles per si a l’extrema dreta o la dreta els calgués un cop de mà en alguna qüestió i poguessin tocar poder.
Conte s’ofereix
Qui no va trigar ni un dia a oferir-se per pactar amb la coalició de l’extrema dreta va ser Giuseppe Conte, líder dels 5 Estrelles. Tampoc hauria d’estranyar, ja que l’advocat va entrar en política per fer de primer ministre teledirigit per Matteo Salvini i Beppe Grillo. Conte va estendre la mà a l’extrema dreta per modificar la llei electoral, que perjudica el seu partit –i genera situacions caòtiques. “Una llei electoral és absolutament urgent. Ho diré fort a la majoria de centredreta”, va dir Conte referint-se a l’extrema dreta.
“Voleu discutir sobre reformes institucionals i aneu de bona fe? Doncs seiem de seguida al voltant d’una taula i pensem junts una llei que asseguri una representativitat justa, sobretot ara que hem reduït el nombre de parlamentaris”, va dir extremadament disponible el líder grillino.
Salvini, que repeteix com a vice primer ministre –ho va ser amb Conte–, després de jurar el càrrec va anar de seguida al seu nou despatx per fotografiar-se ben somrient des d’allà, amb tot de dossiers oberts al davant, i penjar la foto a les xarxes. El leghista lidera el Ministeri de les Infraestructures. Pot semblar poc llaminer però en realitat, com se’n va vantar ahir Salvini, és el Ministeri encarregat dels ports, i per tant de bloquejar i impedir el desembarcament de les naus de rescat humanitari, una de les activitats que més rèdit electoral li ha donat, i que espera poder repetir. Segons Germans d’Itàlia, no han donat a Salvini el Ministeri de l’Interior, com volia, perquè té massa qüestions obertes amb la justícia i no volien problemes d’imatge.
Al capdavant d’Interior, però, Salvini hi tindrà el seu antic número dos, Matteo Piantedosi, que va fer-li de cap de gabinet quan ell era ministre d’Interior. “Vam escriure junts els decrets de seguretat”, va presumir el leghista. Els decrets que les Nacions Unides van dir que vulneraven els drets humans i que el nou govern d’extrema dreta voldria desenterrar.
LES REACCIONS
El miratge del feminisme
L’arribada al poder de Giorgia Meloni posa fi a l’anomalia que no hi hagués hagut cap dona primera ministra d’Itàlia. Ha estat possible gràcies a la lluita feminista que ha precedit Meloni: abans que ella altres dones van combatre perquè les següents poguessin tenir dret a vot i ser elegides. Que Meloni pugui ser primera ministra és conseqüència del feminisme, però això no vol dir que la seva elecció sigui una bona notícia per al feminisme. De fet, tot el contrari. La primera dona premier d’Itàlia liderarà un govern que té com a prioritat desmantellar bona part de les conquestes del moviment feminista de l’últim segle.
Per això ha posat al capdavant del Ministeri “de la família, la natalitat i la igualtat d’oportunitats” Eugenia Roccella, del moviment ultraconservador Family Day. Amb l’objectiu de “defensar la família tradicional entre home i dona”, Roccella voldria que desapareguessin el dret a l’avortament, les unions homosexuals i dificultar l’accés al divorci.
En el breu lapse entre la victòria electoral i el jurament al càrrec, la coalició d’extrema dreta ja ha presentat tres propostes de llei contra l’avortament. A la regió de les Marques, on governa Germans d’Itàlia, és gairebé impossible que les dones puguin avortar amb seguretat.
Meloni, declaradament antifeminista, va definir Mussolini “el millor polític que ha tingut Itàlia” i pren de model les polítiques del primer ministre hongarès, l’ultraconservador Viktor Orbán, que volen potenciar que les dones pareixin desincentivant que estudiïn. “Hem detectat que les dones massa instruïdes procreen poc i intimiden els homes”, diuen els assessors de Viktor Orbán. Tan positiu per al feminisme com si governés la secció femenina de la Falange.
