Política

Andalusia

El govern espanyol demana a la confraria de La Macarena de Sevilla que exhumi Queipo de Llano

A la basílica hi reposen les restes del general, principal dirigent del cop a Andalusia, i de Francisco Bonhórquez, responsable de la repressió

L’executiu recorda que la llei de Memòria Democràtica estableix que les restes dels militars franquistes no poden romandre a espais públics o religiosos, excepte als cementiris

El govern espanyol ha demanat a la confraria de l’Esperança Macarena que faciliti els tràmits per exhumar i traslladar les restes dels militars franquistes Gonzalo Queipo de Llano i del general Francisco Bonhórquez Vecina d’acord amb la recent aprovada Llei de Memòria Democràtica, que reposen sota el cambril de la Mare de Déu a la basílica de la Macarena de Sevilla.

El secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, ha enviat aquest dilluns una carta al màxim responsable de la germandat, José Antonio Fernández Cabrero, on l’insta a realitzar “amb la major brevetat possible” els “tràmits necessaris” per exhumar les restes dels dos colpistes, responsables de la repressió a Andalusia. Les restes de Queipo de Llano, el principal dirigent del cop d’Estat de 1936, van ser dipositats al temple religiós el 1951. També hi reposen els de Bohórquez Vecina, responsable de l’execució de sentències en aplicació del ban de guerra.

En aquest sentit, assenyala que en els darrers anys “la paradoxa que suposa aquesta presència [dels dos militars franquistes] en un recinte religiós adreçat al culte i l’oració ha estat objecte d’un ampli debat social, del que s’han fet ressò nombrosos mitjans informatius i publicacions nacionals i internacionals”.

L’executiu espanyol recorda que la Llei de Memòria Democràtica està en vigor des del 19 d’octubre d’aquest any i estableix a l’article 38.8 que, “com a mostra de respecte cap a les víctimes i els seus familiars”, les restes mortals de dirigents del cop militar de 1936 “no podran ser ni romandre inhumats en un lloc preeminent d’accés públic diferent a un cementiri que pugui afavorir la realització d’actes públics d’exaltació, enaltiment o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la Guerra o la dictadura”.

El secretari d’Estat afegeix que l’article 35.5 de la mateixa llei assenyala que “quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los”, com és el cas de la basílica de la Macarena.

Martínez López destaca que les declaracions públiques realitzades per Fernández Cabrero en la condició de germà major de la confraria “són expressió inequívoca tant de respecte cap a les disposicions legals vigents com de compromís amb el seu compliment”. És per això que a la carta li agraeix la seva “bona disposició per facilitar al màxim i en la major brevetat possible els tràmits per a l’exhumació i el trasllat de les restes de Gonzalo Queipo de Llano y Sierra i de Francisco Bohórquez Vecina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.