El delicte de sedició, que el govern espanyol ara vol reformar, té equivalents en els codis penals de gran part d’Europa, però amb una clara diferència en les penes de presó i amb matisos respecte a l’exigència de la violència o tumults. “Qualsevol forma que pretengui evitar o alterar el compliment de les ordres de l’autoritat està prevista en la majoria de codis comparats”, assegura Marta Masip, advocada penalista del despatx Molins i Parés, que afegeix que és una figura “necessària” pel bé jurídic que protegeix: el normal funcionament de les institucions.

Ara bé, “l’experiència recent evidencia que les conseqüències són excessives” a causa de la “desproporció entre els supòsits i els efectes jurídics i, per tant, s’hauria de modificar”. Masip indica que el delicte “no hauria d’implicar manifestacions col·lectives lliures, però caldria garantir el funcionament de les institucions”.

La resta d’Europa

A Itàlia existeix el delicte de “reunió sediciosa”, que inclou infraccions administratives per provocar una reacció popular contra els poders i òrgans de l’Estat, i pot comportar un any de presó. Però si hi ha un ús o amenaça de violència, la pena pot anar de 7 a 15 anys. A Portugal els delictes de pertorbació o coacció contra el funcionament d’un òrgan constitucional impliquen fins a 3 anys de presó si és pertorbació i fins a 8 si és coacció, ja que implica la violència. En canvi, a Suïssa i Alemanya els delictes equivalents (de desordres públics o de resistència, o contra l’autoritat pública) poden arribar als 3 anys de presó, tot i que al país germànic pot ser de 5 anys en casos greus. D’altra banda, a França existeix el delicte de “rebel·lió” amb la concepció d’oposar resistència a una autoritat per impedir l’execució d’una llei o resolució, però en aquest cas ha de ser violenta i suposa una pena d’entre 2 i 3 anys de presó. A Bèlgica existeix la mateixa figura i pot arribar a5 anys de presó, si bé són 10 si es fa amb armes.

Reforma

Com indica l’advocada consultada, si es derogués o es reformés el delicte de sedició, s’haurien de revisar les condemnes als líders del procés i també afectaria els exiliats. En concret, una derogació implicaria que quedarien absolts del delicte de sedició perquè no existiria, mentre que una reforma voldria dir una rebaixa de la pena. “Només es revisaria retroactivament si la reforma legal fos beneficiosa per als acusats i condemnats”, afegeix.