Persisteix una profunda divisió entre els països de la UE sobre la necessitat d’intervenir el mercat del gas, encara que els Vint-i-set sí que esperen aprovar les mesures menys polèmiques, com les compres conjuntes d’hidrocarbur, en un consell extraordinari d’Energia convocat el pròxim 24 de novembre.

Aquesta és la principal lectura d’un consell de ministres d’Energia dels països de la UE celebrat a Luxemburg on les posicions a penes s’han mogut malgrat diverses reunions ordinàries i extraordinàries, ministerials i de líders, formals i informals, celebrades des del mes de setembre.

Una majoria de països reclama mesures intervencionistes, com emular en tota la UE un sistema similar al “mecanisme ibèric” que desacobli gas i electricitat o un topall de preu a les compres de gas, enfront d’un altre bloc immobilista liderat per Alemanya i Països Baixos alineat amb la Comissió Europea que tem desajustar els mercats o posar en perill el subministrament d’aquest hidrocarbur.

La Comissió ha arribat a la cita de Luxemburg amb un document orientatiu amb pros i contres sobre una possible extensió a la resta de la UE del mecanisme ibèric que gaudeixen Espanya i Portugal, on semblen prevaler els desavantatges.

Podria haver-hi fugides d’electricitat subsidiada per la UE a tercers països, els estats membres amb molt de gas en la generació elèctrica –com Alemanya, Holanda o Itàlia– a penes guanyarien res i podria incrementar el consum de gas, adverteix el document.

“És clar que alguns estats membres i la Comissió no creuen que el ’mecanisme ibèric’ sigui el camí pel qual avançar i ofereix un enfocament alternatiu. Però per a avaluar-ho adequadament, necessitem més detalls, propostes legals concretes o un estudi d’impacte”, ha dit en roda de premsa el ministre txec d’Indústria, Jozsef Síkela.

“Hi ha els qui diuen que uns preus de gas molt baixos podrien desincentivar consumir menys gas. M’encantaria haver de bregar amb aquesta situació. Crec que la partida no ha acabat”, ha agregat.

Al costat del titular txec, sempre directe en les seves respostes i situat el grup d’Estats que demanen més audàcia, com França, Espanya o Portugal, compareixia la comissària europea d’Energia, l’estoniana Kadri Simson, que esquivava les qüestions polèmiques amb respostes ambigües i obertes.

Fonts comunitàries han precisat ja sense micròfons que la idea de l’Executiu és no fer cap nova proposta legal abans del dia 24, que esperaran a veure si en aquesta reunió hi ha més consens entre les capitals i, en tot cas, presentar després aquests projectes de legislació que volen una majoria de capitals.

El 24 de novembre les capitals sí que esperen aprovar les mesures legals ja proposades per la Comissió, les més fàcils de digerir per a tots, o almenys part d’elles. Per exemple, el sistema de compres conjuntes d’un 15% de les reserves de gas dels Estats, que hauria d’entrar en vigor després d’aquest hivern, la creació d’un índex alternatiu al TTF d’Amsterdam que reflecteixi millor la creixent puixança del gas natural liquat GNL) a la UE, que s’espera per a abril, un sistema per a frenar la volatilitat intradia en aquesta referència o un mecanisme de solidaritat entre països si escasseja el gas.