La nova primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, ha completat aquest dimecres la seva investidura en el Parlament després de superar una última votació al Senat, recolzada per la seva coalició dretana amb la qual fa un mes va guanyar les eleccions generals.

Tal com s’esperava, Meloni ha obtingut la majoria absoluta amb 115 vots a favor del total de 200 escons, gràcies al seu partit, els ultradretans Germans d’Itàlia, i els seus socis de coalició, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Itàlia, de Silvio Berlusconi, a més del grup “Nosaltres moderats”.

Han votat en contra 79 senadors, els del progressista Partit Demòcrata, els populistes del Moviment Cinc Estrelles i els centristes d’Azione i Itàlia Viva, entre altres petits grups, mentre que cinc s’han abstingut.

La investidura a Itàlia es vota en les seves dues seus parlamentàries i amb aquesta votació al Senat, la primera ministra ha completat el tràmit per a governar, perquè ahir ja va aconseguir el suport de la Cambra dels Diputats per 235 vots a favor del total de 400 escons.

Meloni, primera dona cap del govern en la història del país, va jurar en el càrrec dissabte passat davant el cap de l’Estat, Sergio Mattarella, després de guanyar les eleccions generals del 25 de setembre amb el 26% dels vots, a més dels obtinguts pels seus aliats.

Respectant la praxi, Meloni no ha pronunciat novament el seu llarg discurs d’investidura, com va fer ahir en la Cambra Baixa, sinó que simplement li ho va lliurar als senadors, que han pogut exposar els seus dubtes, elogis o parers sobre aquest tema.

Un dia abans la nova primera ministra va desgranar el seu programa de govern per als pròxims 5 anys enviant un missatge europeista, no sense crítiques a la Unió Europea, a més d’avançar algunes reformes importants com una amnistia fiscal i renegar del feixisme.

Avui, en el torn de rèplica, Meloni ha tornat a defensar els seus plans i a la resistència ucraïnesa i ha parlat de la seva estratègia energètica i per a la Sanitat Pública. Però també ha demanat a l’oposició que valori les seves mesures futures d’una forma objectiva, no “ideològica”.

“Nosaltres sempre vam fer una oposició molt franca perquè crec que el debat és la sal de la democràcia. En moltes ocasions es va poder comptar amb Germans d’Itàlia (...) Aquesta valentia i lleialtat és el que puc demanar a l’oposició, que es pugui parlar de temes, que no es facin debats ideològics. Espero que valoreu les meves mesures per a decidir si les voteu o no”, ha dit.

D’altra banda, aquesta jornada al Senat ha estat marcada pel discurs de Berlusconi, nou anys després que fos expulsat del Parlament després de la seva condemna en ferma per frau fiscal a causa del denominat “Cas Mediaset”. El magnat, de 86 anys, ha assegurat sentir-se “feliç” pel seu retorn i ha aprofitat l’ocasió per a reivindicar la seva lleialtat a Occident, a la Unió Europea i a l’Aliança Atlàntica.

Això després que es filtressin a la premsa unes recents declaracions seves en les quals presumia de la seva amistat amb el president rus, Vladímir Putin, i culpés de la guerra a l’ucraïnès, Volódimir Zelenski, suscitant l’empipament de Meloni.