Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Rússia concentra l’ofensiva a la regió de Donestk, segons l’exèrcit ucraïnès
Moscou acusa Kíiv d’haver atacat amb dron una planta tèrmica a Crimea
Alemanya considera que els dos conductes del Nord Stream 2 han quedat inutilitzables
Rússia concentra les seves operacions ofensives a la regió de Donestk i bombardeja les posicions ucraïneses a la línia de contacte, segons l’últim informe del quarter general de l’Exèrcit ucraïnès, publicat aquest dijous.
“Rússia intenta mantenir els territoris capturats temporalment i no atura les operacions ofensives en les direccions de Bakhmut i Avdiiv”, diu el comunicat de l’Exercit ucraïnès.
Segons Kíiv, les tropes russes també “bombardegen les posicions de les nostres tropes al llarg de la línia de contacte, en particular al marge esquerre del riu Dniprò, on realitza activament reconeixements aeris”.
Durant el dia d’ahir, Rússia va realitzar 18 atacs aeris i 4 atacs amb míssils, que van afectar sobretot les ciutats de Kupiansk, Druzhkivka i Zaporíjia.
Segons els ucraïnesos, els militars russos, mobilitzats fa una setmana, continuen arribant a la regió de Zaporíjia, però creuen que “manquen de motivació i desig de participar en les hostilitats al territori d’Ucraïna” i apunta que es registren “casos rars de deserció”.
En el seu discurs nocturn, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat que “les batalles més ferotges són a la regió de Donetsk”. “La bogeria del comandament rus s’hi fa ara més visible: dia rere dia durant mesos, porten la gent a la mort, concentren allà el màxim poder dels atacs d’artilleria”, ha dit Zelenski.
Segons l’últim informe de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, les forces russes intenten fixar a la regió de Khàrkiv (nord-est) les forces ucraïneses, amb l’objectiu d’“evitar que reforcin les operacions de contraofensiva en altres llocs” del país. “És probable que les forces russes no tinguin la intenció de recuperar un territori limitat a les àrees frontereres de la regió de Khàrkiv, sinó que esperen mantenir a l’àrea les forces ucraïneses, que en cas contrari podrien unir-se a les operacions de contraofensiva”, apunta el think tank nord-americà.
Moscou acusa Kíiv d’un atac a Crimea
Rússia ha acusat aquest dijous Ucraïna d’haver atacat amb un dron la planta electrotèrmica de Balaklava, a Sebastòpol, capital de l’annexionada península de Crimea.
“Aquesta nit un aparell no tripulat va atacar la TPP de Balaklava. Es va incendiar un dels transformadors que estava en manteniment i no funcionava”, ha assegurat el governador de la ciutat federal, Mikhail Razvozhaev, al seu canal de Telegram.
Razvozhaev ha explicat que el transformador ha patit pocs danys i que no hi ha hagut víctimes, atès que els radars han desviat el dron de la seva trajectòria i no ha assolit el seu objectiu. Segons ell, l’“incident” no ha afectat el subministrament d’energia de Sebastòpol ni de la península.
Els dos Nord Stream, fora de joc
El govern alemany considera que els dos conductes del gasoducte Nord Stream 2 han quedat inutilitzats per les explosions registrades el passat setembre. A més, ha recordat que la construcció mai ha obtingut la llicència per entrar en funcionament.
“És molt probable que l’acte de sabotatge i les fortes explosions hagin causat efectes negatius en els dos conductes del gasoducte i, per tant, no està en les condicions tècniques necessàries per entrar en funcionament”, han apuntar fonts governamentals citades per la televisió pública ARD.
Aquesta declaració, revelada avui per aquest mitjà, és la resposta a una pregunta del grup parlamentari de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha plantejat la possibilitat d’utilitzar un dels conductes del Nord Stream 2 que no ha estat afectat per les explosions.
Després de la pregunta d’aquesta formació, el president rus, Vladímir Putin, va suggerir la possibilitat d’utilitzar aquest conducte per tornar a subministrar gas rus a través de Nord Stream.
La resposta, segons les fonts governamentals, recorda que el procés d’autorització de la llicència del Nord Stream 2 va quedar suspès el passat febrer arran de l’agressió russa a Ucraïna i, per tant, tampoc podria entra en funcionament.
Les successives explosions registrades el passat setembre, atribuïdes a actes de sabotatge, han deixar inutilitzats els dos conductes del Nord Stream 1 i un dels del Nord Stream 2.
El Nord Stream 1, en funcionament des del 2011, ha quedat així completament inutilitzat, si bé durant mesos ja va reduir dràsticament els seus subministraments de gas rus.
El segon gasoducte, la construcció del qual va començar el 2011, no ha arribat a entrar mai de servei. El canceller Olaf Scholz va aturar la seva certificació el passat febrer, quan estava pràcticament culminat, arran del reconeixement de les repúbliques separatistes independents del Donbass per part de Moscou, just abans de la invasió d’Ucraïna.
El controvertit projecte gasístic va néixer el 2005 fruit d’un pacte entre l’aleshores canceller Gerhard Schröder i el seu aliat polític Putin.
Aquesta infraestructura ha estat clau per consolidar la dependència energètica d’Alemanya respecte Rússia, mantinguda durant els 16 anys en el poder de la cancellera Angela Merkel, període en què es va decidir la construcció del segon gasoducte.
