Política

Estat espanyol

El govern espanyol retira la medalla del mèrit del Treball a Franco

També la perden capitostos del règim com Juan Yagüe, José Luis Arrese, José Antonio Girón de Velasco, José Solís o el cardenal Enrique Pla

Yolanda Díaz defensa que els criteris per atorgar el guardó han de ser “respectuosos amb la dignitat humana i la democràcia”

La vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat aquest dijous la retirada immediata de la medalla del mèrit del Treball a Francisco Franco i a nou capitostos de la dictadura.

Díaz ha explicat en una atenció als mitjans que retira aquestes distincions en compliment a la Llei de memòria democràtica, que va entrar en vigor fa uns dies. La titular de Treball ha assenyalat que “si volem mantenir aquesta distinció ha de ser d’acord amb criteris actuals i “respectuosos amb la dignitat humana, i la democràcia”. “No podem equiparar persones que han lluitat per la defensa de la democràcia o per la defensa de les persones treballadores, artistes o destacats personatges de la nostra societat amb persones amb les mans tacades de sang”, ha subratllat la ministra de Treball, ha argumentat. Segons ella, “ara sí” que el guardó servirà per premiar el “mèrit al treball, la igualtat, els drets i tot allò que ens dignifica i ens fa millors”.

El Consell de Ministres va aprovar el passat mes de febrer un nou reglament de la Medalla i la Placa al Mèrit en el Treball per permetre, entre altres canvis, retirar les atorgades a col·laboradors de la repressió franquista. La norma permet retirar les medalles “quan quedi acreditat que la conducta i trajectòria de la persona o entitat condecorada és incompatible amb l’exemplaritat cívica i professional exigida per a l’obtenció del guardó”.

També preveu la retirada si la persona beneficiària ha format “part de l’aparell de repressió de la dictadura” franquista , “abans o després de la concessió”, i ha “comès actes o observat conductes manifestament incompatibles amb els valors democràtics i els principis rectors de protecció dels drets humans”.

En aquesta primera tanda de medalles retirades figuren, a més del dictador, dirigents de l’aparell franquista com José Antonio Girón de Velasco, Juan Yagüe, José Luis Arrese, José Solís Ruiz o el cardenal Enrique Pla.

La ministra i vicepresidenta, visiblement emocionada, ha demanat disculpes a les víctimes de la repressió franquista per “haver tardat massa temps” en prendre aquesta mesura”. En aquest sentit, ha afirmat que és “incomprensible en un context democràtic” i una “anomalia” mantenir aquests guardons a càrrecs del règim franquista.

“Es retira la Medalla a les persones que van exercir com a alts càrrecs del règim dictatorial i que van ser copartícips de la vulneració dels Drets Humans”, ha afirmat. Segons ella, el Llibre d’Or on es recullen els premiats de l’administració dels anys de la dictadura és “el llibre de la infàmia”.

Díaz ha subratllat que amb aquesta mesura “no estem tornant al passat en cap cas, estem mirant al futur”. “Estem assumint un mandat ètic, i ara legal, ineludible, que nega l’amnèsia i atorga la justa i deguda reparació”, ha assegurat.

A parer de la ministra, amb la retirada d’aquestes medalles no només es “repara la memòria democràtica” sinó que “s’aferma el valor de la distinció per a les persones a les quals se’ls ha atorgat gràcies, estrictament, als mèrits pel seu treball”.

Aquestes condecoracions es van crear el 1926, van desaparèixer durant la Segona República, i es van reinstaurar en la dictadura. La seva última regulació es va fer el 1982, ja després del franquisme.

La nova regulació adapta la norma a la legislació vigent en matèria de memòria històrica, en particular pel que fa als drets de les víctimes de la dictadura, a les quals permetrà que es pugui atorgar a títol pòstum.