Menys pena per sedició si ERC ho vota i admet delictes l’1-O

Els 176 vots hi són

El requi­sit d’exi­gir una majo­ria prèvia sufi­ci­ent és la manera que té Sánchez de com­prar la pòlissa d’asse­gu­rança per no cre­mar-se amb un vot en con­tra final d’ERC, perquè els 176 vots a favor per a la majo­ria abso­luta que imposa una llei orgànica hi són (sense l’escó d’Alberto Rodríguez fins i tot s’aba­ra­teix a 175). Els únics vots en con­tra serien els del PP, Vox, Cs, Junts i la CUP, que sumen 159 nos. Quan es demana al PNB i a EH Bildu quin seria el seu vot, la res­posta és: “El que digui ERC. És ERC la que ha de fixar el llistó.”

Homo­lo­ga­ble a Europa

Rufián, però, vol i dol: no el satisfà que se’n parli cada dia, i alhora no pot evi­tar citar-ho i que sigui el fil musi­cal del debat pres­su­pos­tari. “Qui tin­gui una mica de memòria sap que nosal­tres sem­pre hem dit que és una bona notícia demo­cra­tit­zar el Codi Penal i que sigui homo­lo­ga­ble al que suc­ce­eix a Europa quant al delicte es refe­reix”, avisa Rufián. “Qui sap comp­tar...”, rebla.

Page evoca Puig­de­mont

La mal­fiança de Sánchez pel vot d’ERC en un punt clau de l’agenda de des­ju­di­ci­a­lit­zació con­viu amb el recel crei­xent que detecta a les baro­nies de PSOE en l’avant­sala de les autonòmiques del maig del 2023. “Soc a Brus­sel·les i no m’he tro­bat Puig­de­mont, però li ho diria també: «Abans de poder par­lar seri­o­sa­ment a Espa­nya sobre una cosa que afecta un delicte pel qual se’l vol jut­jar, ha de retor­nar i sot­me­tre’s als tri­bu­nals. Això per començar»”, va etzi­bar el pre­si­dent de Cas­te­lla-la Manxa, Emi­li­ano García-Page. Si tant ell com l’ara­gonès Javier Lambán ja van posar el crit al cel amb els indults, ara temen pagar en carn pròpia a les urnes un càstig a Sánchez. “Qual­se­vol Cons­ti­tució neces­sita una auto­de­fensa”, reblava García-Page.

Plena dis­po­sició pública

Si bé a l’avió i sense micròfons va impo­sar les dues con­di­ci­ons a ERC (el sí i l’admissió del delicte), en públic Sánchez rei­te­rava la dis­po­sició a com­plir una pro­mesa d’inves­ti­dura. “Una de les prin­ci­pals lliçons que hem d’extreure de la situ­ació tan dramàtica que va viure Espa­nya, de dis­crepància i frac­tura, el 2017, és la neces­si­tat d’homo­lo­gar alguns tipus de delicte del nos­tre Codi Penal al con­text euro­peu”, va dir a Pretòria al cos­tat del pre­si­dent de Sud-àfrica, Cyril Ramap­hosa.

De Fer­ran Bel a Errejón

Fer­ran Bel (PDe­CAT) és qui pri­mer va des­a­fiar Sánchez a por­tar un nou Codi Penal i des­co­brir que hi té majo­ria –igual que la tenia amb els 173 sís a la llei de memòria–, i l’esquerra dona un xec en blanc. “Sobren raons, sobren suports, només cal con­vo­car-los”, va dir Jaume Asens (Uni­des Podem). “Crec que hi ha majo­ria i que s’hau­ria de fer. La tipi­fi­cació actual s’assem­bla més a l’Espa­nya del segle XIX que a la del XXI”, hi afe­gia Íñigo Errejón (Més País). Si es vol evi­tar la pro­xi­mi­tat de les urnes el 2023, però, el temps par­la­men­tari vola.

Feijóo vol l’eina d’Aznar

Davant la temp­ta­tiva de reforma, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, avisa que endu­rirà encara més tot el ven­tall penal i recu­pe­rarà la presó per als referèndums amb la qual José María Aznar va fer front al pla Ibar­retxe el 2003. “El que hem de fer és reforçar els delic­tes i incre­men­tar les penes. Estem a favor de con­cre­tar amb més exac­ti­tud els delic­tes de sedició i rebel·lió i ser con­tun­dents en la tipi­fi­cació i en l’agreu­ja­ment de les penes. Una sim­ple con­vo­catòria d’un referèndum il·legal ha de tenir una sanció clara i con­tun­dent com a delicte al Codi Penal”, avança. Va ser José Luis Rodríguez Zapa­tero qui el 2005 va dero­gar aquest tipus penal a les con­sul­tes impo­sat dos anys abans per Aznar.

Més con­trol de l’exe­cució

Amb el Codi Penal al fons, el pres­su­post esta­tal del 2023 va sal­var ahir el pri­mer escull al Congrés –el debat de tota­li­tat– i Sánchez va aple­gar una majo­ria de 186 vots (inclo­sos els d’ERC, el PNB i EH Bildu) per der­ro­tar els vets del PP, Vox, Cs, Junts i la CUP. La majo­ria del 2022 està 20 escons per sobre dels 167 sís obtin­guts en la inves­ti­dura el 2020 i l’espe­rona a aca­bar el man­dat sense suar. Serà el 24 de novem­bre quan Sánchez neces­siti el sí d’ERC, així que Rufián ja sap que ha de pagar per avançat en la reforma de la sedició. En el debat amb Joan Mar­gall (ERC), la minis­tra María Jesús Mon­tero pro­me­tia reforçar el meca­nisme de con­trol de l’exe­cució de les inver­si­ons a Cata­lu­nya com té el PNB a Euskadi.

“Ja s’enredi un amb el títol d’un lli­bre d’Orwell o amb el país d’Àfrica on és, queda clar que tots ens equi­vo­quem. I el que està a les nos­tres mans és accep­tar-ho amb humor i gau­dir del generós enginy de les xar­xes soci­als”, iro­nit­zava Feijóo a Twit­ter hores després sobre la seva rellis­cada orwe­lli­ana tot adjun­tant al seu mea culpa un acu­dit en què el Doc (Cris­top­her Lloyd) de Retorn al futur explica a Marty McFly (Mic­hael J. Fox) que puja al DeLo­rean per viat­jar al pas­sat del 1949 per por­tar Orwell al 1984 a “escriure una cosa” per “man­dat de Feijóo”. El líder del PP va exhi­bir que sap riure’s de si mateix, però el Codi Penal és un mate­rial vedat a l’humor: els seus redac­tors sem­pre han sabut que és un GPS del pre­sent que té vida pròpia en mans dels jut­ges del futur.