Europa fa mesos que es prepara per a un hivern difícil. Les amenaces russes sobre talls en el subministrament de gas van obligar la UE a moure fitxa, però les accions estan tenint un preu per a consumidors i empreses, amb unes factures molt més elevades que abans de la invasió russa d’Ucraïna. Fins ara, la UE s’ha encomanat a la reducció de la demanda de gas per respondre a la crisi, que és tant de subministrament com de preus.

Els estats membres s’han compromès a reduir un 10% el consum elèctric i hauran de rebaixar-lo un 5% en les hores punta. Els Vint-i-set són els encarregats de decidir les mesures per complir els objectius, però entre les accions hi ha limitar la calefacció i l’aire condicionat. Les accions més importants van arribar al setembre amb l’acord sobre el primer paquet d’emergència per rebaixar la factura. Entre les mesures adoptades hi ha un topall de 180 euros per MWh a renovables i nuclears i un impost als beneficis extraordinaris de les empreses d’hidrocarburs.

Més difícil està sent aconseguir pactar un límit al preu del gas per rebaixar les factures i la falta d’acord amenaça d’augmentar la desigualtat entre els països rics i els pobres. El paquet massiu d’ajudes d’Alemanya, que és precisament la que s’oposa a posar límit al preu del gas, va fer sonar la veu d’alarma. Ningú a Brussel·les qüestiona la urgència de prendre més mesures per rebaixar les factures, però aquestes es resisteixen a arribar.