Aquest no era pas un terme que formava part del vocabulari de la recent campanya electoral del reelegit president francès, Emmanuel Macron, però l’anomenada sobrietat energètica s’ha acabat instal·lant en la seva política de nou mandat. La guerra d’Ucraïna i l’escalada dels preus del gas ho han fet necessari, en un argument que ja venen pregonant els qui alerten del canvi climàtic. I, així, s’ha plasmat en un pla d’estalvi amb un munt de mesures per evitar que aquest hivern hi hagi talls d’electricitat en empreses i de calefacció a les llars. El pla, però, té el hàndicap de no ser obligatori i només funciona com a recomanacions amb incentius.

L’objectiu és economitzar un 10% d’energia en dos anys, un 5% aquest primer any. I l’administració es posa com a exemple, perquè aquí sí que el govern decideix estendre-ho a tots els serveis públics. La calefacció no es podrà posar més alta dels 19 graus, com la climatització més baixa dels 26 a l’estiu, i als sanitaris s’elimina l’aigua calenta excepte a les llars d’infants i els centres sanitaris. Els dies amb més tensió a la xarxa elèctrica, la calefacció fins i tot s’haurà de disminuir als 18 graus, mentre que es fomenta encara més el teletreball apujant les indemnitzacions. A més, els vehicles de servei no podran circular a més de 110 quilòmetres a l’hora.

Als ajuntaments, se’ls demana de rebaixar la temperatura a les piscines en un grau i, als gimnasos, en dos. I d’apagar tota la publicitat lluminosa entre la una i les sis de la matinada. A partir d’aquí, la resta són consells sense imposicions. Famílies i empreses també han de respectar aquests llindars de temperatura. A nivell empresarial, es crea la figura dels ambaixadors de la sobrietat, amb un empleat encarregat de coordinar les mesures d’estalvi.

A nivell particular, es posen en marxa tota una sèrie de subvencions per instal·lar reguladors i propiciar el pas cap a energies no fòssils, a més d’afavorir l’aïllament tèrmic de les cases. Aquest llarg decàleg implica l’hora apagar la llum dels aparadors de les botigues al tancar, reduir un 50% la il·luminació als estadis de futbol durant el dia, i un 25% la nit, abans i després dels partits i procedir a intervencions semblants als equipaments culturals. La torre Eiffel, en aquest sentit, ja no té els llums oberts passada la mitjanit.

Tot això va acompanyat per part del govern d’un pla d’ajudes per quan malgrat tot la xarxa trontolli i, a la sobrietat, s’hi afegeixin uns preus disparats. Des de l’octubre de l’any passat, els governs de Macron han posat en marxa l’escut tarifari, que obliga l’empresa semipública EDF a vendre per sota del preu de mercat l’electricitat a la resta de companyies perquè les tarifes no augmentin més d’un 4%. Per fer front al deute acumulat per EDF, el 2023 el límit passarà a ser del 15%, amb la qual cosa les famílies amb gas passaran a pagar uns 25 euros mensuals més i, les que s’escalfen amb electricitat, uns 20 més. El total d’aquestes mesures contra la inflació, que ja va començar a enlairar-se abans de la guerra d’Ucraïna, se situen des de fa un any en gairebé els 50.000 milions d’euros.

L’altre problema que té EDF és que ha tingut aturat en gairebé la meitat el seu parc nuclear els últims mesos, a causa del manteniment i de problemes de corrosió, i fins que no pugui anar restablint més reactors França és deficitària ara en electricitat. Una paradoxa que fa que n’hagi hagut de demanar a Alemanya, a canvi d’exportar-li gas. Un gas que li arriba per gasoducte des de Noruega o liquat en vaixell als seus terminals metaners, i que fa que el problema del president Macron de subministrament no sigui tant de gas com d’interconnexions elèctriques. Per això, ha estat ignorant el projecte de gasoducte Midcat a través de Catalunya fins a acabar-lo enterrant.