Al final va ser només un miratge. Hi va haver un dia en què els electors palestins a Israel van tenir dret a somiar a tenir influència política al país que els tracta com si fossin de segona. Era l’any 2020. Quatre formacions àrabs del panorama polític israelià s’havien posat d’acord per concórrer plegades a les eleccions, tal com havien fet en dos comicis anteriors. L’objectiu: oferir la millor representació possible als gairebé dos milions de palestins que resideixen a Israel. La fórmula suscitava l’interès dels palestins, que es mobilitzaven per votar-la. La coalició, anomenada Llista Conjunta, va trencar sostres i va obtenir quinze escons, el seu millor resultat històric. Suposava quedar tercers en les eleccions i saber-se part d’un projecte guanyador que anava a l’alça.

Però l’experiment no va tenir més recorregut. Israel va haver de convocar eleccions aquell mateix any i la coalició no va repetir-se. Aquest dimarts, en els cinquens comicis israelians en tres anys i mig, només dos d’aquests quatre grups compartiran llista electoral. La unió entre Hadash, un partit comunista, i Ta’al, una formació secular i nacionalista àrab, és l’últim vestigi d’aquella reeixida Llista Conjunta. Ara lluitaran per superar el 3,25% dels vots, el mínim per aconseguir representació parlamentària.

La Llista Àrab Unida va ser el primer grup a trencar amb la Llista Conjunta. Ho va fer en les últimes eleccions, i va acabar unint-se al govern bicèfal entre el suposat centrista Yair Lapid i l’ultradretà Naftali Bennett. El grup, liderat per Mansour Abbas, va ser el primer partit palestí a formar part d’un govern israelià. Els d’Abbas van prometre que erradicarien les diferències entre els palestins i els jueus pel que fa a educació, infraestructura i accés al treball. Molts els van votar seguint una nova tendència pragmàtica: si als palestins no ens ha anat bé sense tenir representants al poder, mirem de ser influents des de dins. Però el govern Frankenstein de Lapid i de Bennett, que aglutinava vuit formacions antagòniques que només coincidien a fer fora Netanyahu, va morir abans que es pogués veure cap canvi en la realitat dels palestins.

El trencament de la Llista Conjunta –suposadament per una disputa de cadires– provoca l’apatia de molts votants palestins, que veuen com els líders que haurien pogut portar el canvi es llancen els plats pel cap. Algunes enquestes asseguren que un 74% de l’electorat palestí voldria poder votar una coalició de grups àrabs. El 2020, un 70% de palestins residents a Israel van sortir de casa per anar a votar. Una coalició improbable els feia sentir que podien obtenir alguna cosa de les institucions que els són hostils. Dimarts, es calcula que només ho faran un 40% d’aquests electors.