La preservació del pulmó verd, en joc
La desforestació de l’Amazònia ha polvoritzat tots els rècords sota l’actual govern del Brasil
Els ecologistes condemnen la política de Bolsonaro, que defensa explotar recursos naturals també on està prohibit
El medi ambient ha estat un dels temes clau de la campanya de les presidencials brasileres, també fora del Brasil, on es mira amb lupa la situació de l’Amazònia, qualificada sovint de “pulmó verd” del planeta. Les darreres dades sobre aquesta regió són inquietants. La desforestació de l’Amazònia brasilera ha superat ja, en poc més de nou mesos, en un 12,9% la de tot el 2021 i, sense haver acabat l’any, suposa un nou rècord per al país, el segon que s’assoleix sota el govern de Jair Bolsonaro.
Fins al 21 d’octubre d’enguany, la selva tropical més extensa del planeta havia perdut 9.277 quilòmetres quadrats de vegetació autòctona, la taxa més alta des del 2015, quan va començar a fer-se el mesurament, segons les alertes de desforestació divulgades per l’Institut Nacional de Perquisicions Espacials (INPE). La xifra més alta d’alertes fins aleshores s’havia registrat el 2019, durant el primer any de mandat de Bolsonaro, quan van ser devastats 9.178 quilòmetres quadrats de selva.
Les dades corresponen al Sistema de Detecció de Desforestació de l’Amazònia Legal en Temps Real (Deter), que, basant-se en imatges de satèl·lit, ofereix alertes anticipades sobre les àrees que estan sent desforestades en aquesta zona. Aquest sistema capta les alarmes sobre desforestació mensualment al Brasil.
“Fora de control”
Per als ecologistes les darreres dades alarmants no suposen cap novetat. Segons va comentar a l’agència EFE Marcio Astrini, secretari executiu de l’Observatori del Clima, xarxa que aplega prop de vuitanta ONG ecologistes al Brasil, entre les quals Greenpeace i WWF, sota l’actual govern ultradretà la desforestació “està absolutament fora de control a l’Amazònia”. “No hi ha cap acció del govern federal per frenar la desforestació a l’Amazònia. El govern de Bolsonaro no està gens preocupat per disminuir-la”, hi va afegir.
Per l’expert, el problema és que els crims ambientals a la selva mai havien tingut un escenari tan favorable com l’actual, en què els delinqüents ambientals se senten “molt còmodes”.
Reserves indígenes
El mandatari brasiler defensa l’explotació dels recursos naturals de l’Amazònia, fins i tot en reserves indígenes, on està prohibit per llei, i des que va arribar al poder els índexs de devastació a la selva han augmentat un 73%. La situació en la qual està immersa aquesta zona natural del Brasil no podrà revertir-se a curt termini i el governant que assumeixi la presidència el 2023 tindrà un llegat negatiu “molt alt”, segons Astrini, perquè heretarà cinc mesos amb taxes de desforestació molt altes –l’any de referència per al mesurament de la desforestació comença a l’agost. “A l’agost vam tenir un augment d’alertes del 81%; al setembre, del 48%, i tot indica que a l’octubre tindrem el nombre més elevat de la sèrie històrica”, va assenyalar Astrini.
