El bloc de centreesquerra de la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, hauria guanyat les eleccions legislatives daneses amb el 47,5% dels vots, però dependria de suports per governar, segons un sondeig a peu d’urna de la televisió pública DR.

Frederiksen i els seus aliats obtindrien 85 escons enfront dels 73 de l’oposició de dretes, amb la qual cosa els 17 diputats dels Moderats –una nova formació encapçalada per l’ex primer ministre liberal Lars Lökke Rasmussen i que aposta per un govern de centre– serien decisius. En una altra enquesta a peu d’urna del canal semipúblic TV2, el centreesquerra obtindria 86 escons per 72 de l’oposició, però l’àrbitre electoral continuarien sent els Moderats. D’acord amb DR, el Partit Socialdemòcrata hauria estat el més votat, amb el 23,1%, dos punts menys, davant del Partit Liberal, amb el 13,6% i gairebé deu menys, en un Parlament danès molt fragmentat on obtindrien representació fins a dotze formacions polítiques.

El Partit Socialista Popular seria la tercera força més votada, amb el 9,6%, tres dècimes més que els Moderats i sis més que l’Aliança Liberal, que triplicaria el seu resultat de fa tres anys. El Partit Conservador, que a principi d’estiu era la primera força del bloc de dretes en els sondejos, cauria fins al 5,5%. L’ultradretà Partit Popular Danès (DF), que el 2015 va ser la segona força més votada i va arribar a guanyar uns comicis europeus a Dinamarca, continuaria amb la caiguda dels últims anys i quedaria com la formació política més petita de la cambra, amb el 2,5%, mig punt per sobre de la barrera mínima. El relleu com a força xenòfoba amb més representació parlamentària el prendria Demòcrates de Dinamarca, de l’exministra d’Integració liberal Inger Stöjberg, que entraria amb el 6,9%. Si el recompte final, que s’esperava que acabés cap a la mitjanit, confirma els resultats d’aquests sondejos, Rasmussen seria el gran triomfador dels comicis i tindria la clau de la governabilitat.