Eren les tres de la matinada de dimecres quan Benjamin Netanyahu va comparèixer a la seu del Likud. Feia cinc hores que els col·legis havien tancat i els seus seguidors, que l’adoren com si fos un líder diví, necessitaven veure el seu rostre per confirmar si les coses anaven bé. Finalment, Netanyahu va proveir el que volien sentir: “Tenim la victòria molt a prop!”

La cautelosa picada d’ullet de Netanyahu es confirmaria gairebé del tot hores després. Al tancament d’aquesta edició, amb prop del 90% dels vots escrutats, el seu partit, el Likud, era considerat el guanyador de les eleccions amb una mica més de 30 escons. Però la batalla més important era una altra: aquesta vegada sí, tot indicava que Netanyahu aconseguiria la majoria parlamentària juntament amb els seus aliats, els dos partits ultraortodoxos i els feixistes de Sionisme Religiós. “Si aquest resultat es confirma, formaré un govern nacional que tindrà cura de tots els ciutadans d’Israel”, va dir Netanyahu mentre passejava i es deixava abordar per la premsa. El somriure de Netanyahu, a qui es coneix com el Mag Bibi perquè sempre se surt amb la seva, tenia connotacions polítiques, però també judicials. Les eleccions podien marcar-li el camí de tornada al poder o la direcció cap a la presó. Per a sort seva, els seus fidels votants no li tenen en compte els tres casos de corrupció oberts contra ell.

Qui somriu amb encara més força és Itamar Ben Gvir, el líder de la formació racista Sionisme Religiós. El seu partit ha passat de la marginalitat a la centralitat, obtenint al voltant de 15 escons. Ara, com a tercera força, seria clau per a la tornada de Netanyahu a la cadira de primer ministre. “Vull dir que treballaré per tot Israel”, deia Ben Gvir després d’insistir que només formarà part d’un govern que sigui “completament de dretes”. “Fins i tot per a aquells que m’odien”, hi afegia l’homòfob desacomplexat.

Sionisme Religiós s’hauria beneficiat de l’absència en la cursa electoral de Yamina, el partit ultraconservador de Naftali Bennett. Els votants del grup, que el 2021 va aconseguir set escons i que forma part de la fallida coalició de govern anti Netanyahu, s’haurien desplaçat cap a la llista de Ben Gvir. Yair Lapid, actual primer ministre en funcions i líder del bloc alternatiu al Likud, aconseguiria més de 20 escons, però el fracàs de partits d’esquerres com Meretz fa que sigui impossible que el seu bloc arribi als 61 diputats que conformen la majoria parlamentària.

Anit, l’únic escenari que podia impedir que Netanyahu i els seus aliats assolissin la majoria era que el mateix Meretz –partit sionista d’esquerres– i Balad –grup palestí– aconseguissin sumar més del 3,25% dels vots, el llindar que permet l’entrada al Parlament. Però, amb poc més del 10% de vots per escrutar, aquesta fita semblava improbable. En bona mesura, els vots que quedaven per registrar eren els de les forces de seguretat israelianes, poc proclius a votar a les esquerres i encara menys a grups que representen la població que elles mateixes ocupen.