El govern del Regne Unit no convocarà eleccions anticipades aquest desembre a Irlanda del Nord, com tenia previst fer davant la manca d’acord dels partits per restaurar el govern de poder compartit per les seves diferències sobre el protocol del Brexit.

Així ho ha anunciat el ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris. “Ara puc confirmar que no hi haurà eleccions per a l’Assemblea al desembre, o abans de la temporada festiva”, ha confirmat el ministre en un comunicat divulgat aquest divendres.

Heaton-Harris afegeix que espera donar aviat a conèixer al Parlament els pròxims passos relatius a l’Assemblea nord-irlandesa.

El govern del Regne Unit està obligat a convocar comicis en el termini de les 12 setmanes posteriors al 28 d’octubre, quan es va esgotar el període perquè els partits d’Irlanda del Nord formin un nou executiu.

“La legislació actual m’obliga a establir una data per a la celebració d’eleccions dins de les 12 setmanes posteriors al 28 d’octubre i la pròxima setmana faré una declaració al Parlament per exposar els meus pròxims passos”, ha avançat el ministre.

En aquest sentit, ha subratllat que el seu objectiu és la restauració d’un govern “fort i descentralitzat” a Belfast. “El meu deure és crear l’ambient adequat perquè les parts a Irlanda del Nord treballin juntes per restaurar les institucions descentralitzades i atendre els problemes crucials que afecten la gent”, ha dit.

El govern de poder compartit encara no s’ha pogut formar pel veto del pro-britànic Partit Democràtic Unionista (DUP) –segona formació més votada- a entrar en un executiu amb el republicà Sinn Féin, guanyador dels comicis al maig.

El DUP va abandonar l’executiu de Belfast al febrer i després de les eleccions de maig s’ha negat a entrar en un govern liderat pel Sinn Féin fins que Londres i Brussel·les no acordin una reforma radical del protocol del Brexit, o fins que l’executiu britànic adopti mesures unilaterals del seu gust.

L’acord amb la Unió Europea estableix que Irlanda del Nord continua vinculada al mercat únic comunitari per a béns, per la qual cosa les mercaderies que creuen entre l’illa de Gran Bretanya i aquest territori britànic han de passar controls duaners, per garantir que la frontera que separa Irlanda continua invisible, tal com obliga l’acord de pau del Divendres Sant (1998), el text que va posar fi al conflicte.

El Brexit, però, ha aixecat una frontera comercial al mar d’Irlanda que per a la comunitat unionista protestant també és política. Els unionistes afirmen que el protocol separa el territori de la resta del Regne Unit i posa en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, més encara després del sorpasso dels republicans, que volen avançar cap al seu objectiu històric de reunificar Irlanda.