L’increment de costos per a les petites explotacions agrícoles i ramaderes està posant en escac la mateixa continuïtat de la feina. Si en l’última dècada un de cada deu pagesos ha abandonat l’activitat a Catalunya, amb el context actual només els grans productors poden assumir, amb més o menys esforç, l’encariment del combustible i l’energia, dels adobs i de l’alimentació del bestiar. En canvi, els productors més modestos han arribat al límit de la supervivència.

Aquests dies, estem assistint a un degotall de notícies que alerten d’aquest delme imparable. Alguns directament per l’increment de costos, d’altres perquè no poden assumir més endeutament i, finalment, els qui troben que no paga la pena l’esforç físic, econòmic i mental que suposa tirar endavant una explotació.

Joan Carles Massot, president nacional de les JARC, alerta que, davant l’encariment de la vida, el consum també retrocedirà i que, de fet, ja s’ha deixat notar en alguns productes. Per tot plegat, assenyala, “les explotacions s’han hagut de redimensionar”. Aquest fet es veu molt clar a les granges ramaderes, on, avui dia, indica Massot, “no es pot viure amb 500 porcs i cal ampliar el nombre d’animals a 2.000 perquè sigui rendible”. El mateix pel que fa al camp, perquè “si abans una família podia viure amb unes 5 hectàrees de conreu, ara els en calen un mínim de 20 o 30”. I si bé reconeix que “tothom és lliure i al sector hi accedeixen grans corporacions i fons d’inversió, a l’hora de definir el model productiu del país l’administració hi juga un paper important”. Per això reclama que els ajuts del Departament “vagin a qui continuarà al territori passi el que passi”.