El govern va celebrar ahir el “toc d’atenció” a l’Estat que suposa l’informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus. “L’hem rebut amb molta satisfacció pel contingut, pel que proposa i per les valoracions que n’ha fet la ponent”, resumia la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, en compareixença extraordinària després del consell executiu. “És positiu veure que no és tampoc una qüestió tancada per a les institucions europees”, apuntava, tot recordant les denúncies del govern sobre la “poca diligència” de les autoritats espanyoles en la investigació. La consellera es feia seves les conclusions provisionals i destacava que l’esborrany denunciï la manca de col·laboració del CNI o manifesti la necessitat d’enviar una missió d’investigació a l’Estat. A més, es mostrava disposada a cooperar per establir un protocol d’actuació per respondre a casos d’espionatge, com planteja l’informe. “Empenyerem i ajudarem que s’impulsi la regulació d’aquestes pràctiques”, assenyalava.

En tot cas, Serret va deixar clar que el govern continua demanant, també en el marc de la taula de diàleg, que l’Estat doni totes les explicacions sobre qui va ordenar l’espionatge i què n’ha fet, de la informació recollida, assumeixi les responsabilitats –tot i que evitava dir si manté la petició de dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles– i doni garanties que no es repetirà. “Falten molts més fets”, reblava, abans d’insistir que posarà tots els esforços “per sumar en totes les línies que ajudin a crear un marc de garantia”.

“En una democràcia no s’espia l’adversari polític, cal arribar al fons de la qüestió per justícia i dignitat política”, piulava el president Pere Aragonès, que celebra que l’informe assenyali l’espionatge a 65 independentistes, i no els 18 que reconeix La Moncloa. Tot just ahir la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va fer públic que la querella que Aragonès va presentar al juliol contra l’exdirectora del CNI Paz Esteban i l’empresa israeliana NSO Group, fabricant i comercialitzadora de Pegasus, va ser traspassada a final d’octubre a l’Audiencia Nacional –que ja investiga el cas del president espanyol Pedro Sánchez i alguns ministres– des del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, que s’ha inhibit del cas després que ho demanés la fiscalia. La resolució del jutjat, que presumeix que els fets poden suposar una infracció penal penada amb fins a 9 anys de presó, permetrà a la Generalitat actuar com a acusació particular, com a part perjudicada, i no com a acusació popular. “L’espionatge polític té un tracte i ritmes d’investigació en funció de qui és la persona o govern espiats”, lamentava en tot cas Plaja.

Junts va instar ahir el govern espanyol a “assumir responsabilitats polítiques” i va reclamar que permeti la constitució d’una comissió d’investigació al Congrés –precisament ahir es va nomenar el republicà Josep M. Jové president en lloc de Serret de la que hi ha al Parlament, en què Vox ja va dir que no participarà–. El president a l’exili Carles Puigdemont va qualificar a Twitter de “molt greu” l’espionatge, “i més si ho fa un Estat i ho avala la Unió Europea”, i va fer una crida a “confrontar-s’hi”. La CUP va tornar a demanar la dimissió de Robles i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui ERC va dir que demanaria explicacions en la comissió de Secrets Oficials al Congrés.

Mentrestant, fonts del govern espanyol van treure ferro a l’ACN, defensant com han actuat fins ara i recordant que Sánchez és el “primer interessat” a aclarir els fets.