L’intent d’entrada irregular a Melilla del passat 24 de juny, amb almenys 23 víctimes mortals entre els prop de 2.000 immigrants que van tractar d’accedir a la ciutat autònoma pel pas fronterer de Barri Xinès, ha reobert el debat sobre la delimitació de la frontera i on comença el territori espanyol en la tanca i els diferents llocs.

Després de l’emissió del documental de la BBC i la visita ahir dilluns dels diputats de la Comissió d’Interior a Melilla, aquest dimarts s’han succeït els testimoniatges que situen la tragèdia en sòl espanyol o marroquí, un debat recurrent que ja va viure un altre intens capítol en la compareixença en el Congrés del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Aquell dia, el 21 de setembre, ERC i Bildu van defensar que els fets havien ocorregut a Espanya perquè tota la instal·lació del pas fronterer apareix dins del seu mapa oficial recollit per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i el cadastre.

El ministre va rebatre aquesta teoria al·ludint a diferents resolucions judicials, entre elles la sentència de l’Audiència Nacional 4751/2008, “on en un litigi, i fent-se ressò de resolucions prèvies, refereix com la sobirania d’Espanya arriba a la tanca”, va dir per a intentar resoldre l’assumpte.

Alguns dels diputats que van visitar la zona aquest dilluns, els d’Unides Podem, Esquerra i Bildu, tenen clar, després de veure alguns vídeos de la tragèdia, que va haver-hi morts en territori espanyol.

Miguel Ángel Acosta, doctor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Cadis, ja va abordar aquest tema fa vuit anys en un estudi publicat en la Revista Electrònica d’Estudis Internacionals, en el qual intentava respondre a la pregunta “on comença Espanya?” a la frontera de Melilla.

L’estudi va coincidir amb la segona crisi de les tanques, a la fi de 2014, que va derivar en la legalització del rebuig en frontera amb la seva inclusió en la llei de seguretat ciutadana, i assenyala que “els límits terrestres actuals de Melilla van ser acordats en una sèrie de tractats en el segle XIX entre Espanya i el Marroc”. En concret, cinc tractats, el primer d’ells signat en 1859, pel qual les fronteres de Melilla van quedar delimitades pels trets del canó ’El Caminante’, i l’últim en 1894, en el qual es va acordar una “zona neutral” que el Marroc no va respectar, ja que “actualment, està totalment ocupada per construccions marroquines, exercint el Marroc la plena sobirania i jurisdicció, amb la total aquiescència de l’administració espanyola”.

D’acord amb l’estudi de Miguel Ángel Acosta, “la ciutat autònoma de Melilla comença en l’actual tanca exterior implantada en 1998”, quan va començar a instal·lar-se el sistema de tanques que “ha comportat, amb caràcter general, una cessió en la pràctica de part del territori espanyol, acordat pels tractats del segle XIX”.