La defensa de l’examant del rei Joan Carles I, Corinna Zu Sayn-Wittgengstein, ha defensat aquest dimarts en un tribunal de Londres el caràcter privat de l’assetjament que va sofrir aquesta per part de l’emèrit, per a argumentar que l’exmonarca no gaudia d’immunitat entre 2012 i juny de 2014, quan va abdicar.

El Tribunal d’Apel·lació de Londres ha celebrat avui una vista per a atendre el recurs que els advocats de l’emèrit van presentar contra el dictamen del Tribunal Superior d’aquesta capital, que el març passat va dictaminar que Joan Carles I no tenia immunitat entre els anys 2012 i 2020, el període que Corinna l’acusa d’haver-la assetjat personalment o a través de persones del seu entorn.

El juliol passat, els advocats de Joan Carles I, del bufet Carter Buck, van rebre autorització per a recórrer aquest dictamen del Tribunal Superior, però només per al període entre 2012 fins a l’abdicació, el 18 de juny de 2014, per la qual cosa la resta del període que inclou les acusacions de Corinna –fins a l’any 2020– ha d’anar a judici.

La vista d’avui, que s’ha celebrat a la sala número 74 i ha durat més de cinc hores, ha estat presidida pels jutges Ingrid Simler, Eleanor King i Andrew Popplewell, que han escoltat els arguments de l’advocat del rei, Timothy Otty, i de Corinna, James Lewis.

En la seva intervenció, Otty va argumentar que el rei gaudeix d’immunitat en virtut de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques.

En la demanda civil original, Corinna –qui avui no ha estat present en el tribunal– va sostenir que l’assetjament va estar presumptament coordinat a vegades per l’antic director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, la qual cosa Joan Carles I ha negat.

La defensa de CXorinna al·lega que no va ser un acte sobirà

Lewis ha demanat avui que es parés esment al “context” en el qual la conducta del rei es va produir, perquè l’assetjament contra la dona amb la qual va tenir una relació sentimental “mai és un acte sobirà”. “Va ser un acte en virtut de la seva faceta pública? Si no ho és, llavors l’emèrit no és immune”, ha insistit el lletrat.

Segons la demandant, aquestes accions, per les quals reclama una indemnització per danys i perjudicis i una ordre judicial de protecció, “van amenaçar” la seva seguretat i la dels seus fills.

En aquest sentit, Lewis ha argumentat que l’assetjament li ha provocat a Corinna ansietat i depressió, però els jutges han qüestionat aquest argument perquè no hi ha un informe mèdic complet i oficial que indiqui que la demandant ha sofert ferides psicològiques.

En la sessió judicial, Otty ha assenyalat que el fet que Roldán tingués una relació personal molt estreta amb Joan Carles I no implicava que les presumptes accions que ha denunciat Corinna es fessin en l’àmbit privat perquè, quan hi ha immunitat d’Estat, no poden separar-se els motius privats dels d’Estat.

L’advocat ha defensat la immunitat de l’emèrit en virtut de la llei britànica sobre Immunitat i s’ha queixat que la defensa de Corinna no aportés proves en relació amb les al·legacions sobre l’impacte en la seva salut quan va començar aquest procés en 2021.

L’antic cap d’Estat d’Espanya “nega emfàticament” que participés o dirigís “qualsevol assetjament” contra Corinna i “rebutja” aquestes al·legacions com “no veritables”, segons l’argument de l’emèrit.

La jutgessa Eleanor King ha avisat als dos equips de defensa de l’enorme despesa que suposa aquest cas i ha informat les parts que esperen donar a conèixer el dictamen al més aviat possible, si bé no s’espera que sigui abans de finals d’enguany.