Política

La popularitat de Biden passa l’examen de les urnes

Els nord-americans voten amb normalitat en les eleccions de mig mandat, tradicional plebiscit sobre l’inquilí de la Casa Blanca

En els últims cent anys, només tres presidents han tret bons resultats en aquests comicis

Els demòcra­tes van afron­tar ahir una prova de foc en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves de mig man­dat, que van reflec­tir l’actual impo­pu­la­ri­tat del pre­si­dent dels EUA, Joe Biden. L’estat de l’eco­no­mia, amb una inflació pels núvols, i la reti­rada acci­den­tada de l’Afga­nis­tan, entre altres fac­tors, han fet que el pre­si­dent tin­gui una popu­la­ri­tat més baixa en aquests moments que Trump durant els comi­cis de mig man­dat del 2018.

A l’hora de tan­car aquesta edició, les prin­ci­pals enques­tes i pre­dic­ci­ons indi­ca­ven un pos­si­ble resul­tat des­fa­vo­ra­ble per als libe­rals, que rede­fi­ni­rien el Congrés i plan­te­ja­rien l’avant­sala de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024. Aquests son­de­jos asse­nya­la­ven una clara der­rota dels demòcra­tes a la Cam­bra de Repre­sen­tants, on per­drien la majo­ria i, en con­seqüència, el seu con­trol. Els pronòstics esta­ven molt més ajus­tats al Senat, cam­bra on els demòcra­tes i els repu­bli­cans tenen una igual­tat total amb 50 escons cadas­cun.

Així, abans de l’aca­ba­ment d’aquesta jor­nada, hi havia poques pre­dic­ci­ons que ofe­ris­sin un resul­tat posi­tiu per a Biden i el seu par­tit polític. Aquests pronòstics són un senyal d’una crisi de gover­na­bi­li­tat i una per­cepció d’un pre­si­dent poc ferm. Però no és un feno­men nou. De fet, l’heme­ro­teca indica que els par­tits dels pre­si­dents solen tenir mals resul­tats en aques­tes elec­ci­ons. Aquests comi­cis són una mena d’exàmens als pre­si­dents dels EUA i les seves ges­ti­ons. És la manera en què els ciu­ta­dans qua­li­fi­quen l’èxit o el fracàs de les prin­ci­pals pro­me­ses a dos anys de l’inici del man­dat.

La rea­li­tat indica que, des del 2002, cap pre­si­dent ha tin­gut bones elec­ci­ons de mig man­dat. L’últim a acon­se­guir-ho va ser George W. Bush, el par­tit del qual, el repu­blicà, va pas­sar en els comi­cis d’aquell any de 221 legis­la­dors a 229 a la Cam­bra de Repre­sen­tants. Qua­tre anys després, quan Bush estava en el seu segon període, va per­dre 32 con­gres­sis­tes en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves.

Pro­ble­mes “ruti­na­ris”

Abans de Bush, Bill Clin­ton, demòcrata, va ser capaç de sumar qua­tre legis­la­dors en les seves sego­nes elec­ci­ons de mig man­dat, el 1998. I abans d’aquests dos, l’últim pre­si­dent que va sumar con­gres­sis­tes a la Cam­bra de Repre­sen­tants havia estat Frank­lin Roo­se­velt, que va tenir un incre­ment de nou escons el 1934. En els últims cent anys, només aquests tres pre­si­dents van obte­nir resul­tats posi­tius a la cam­bra baixa durant les elec­ci­ons de mig man­dat.

Aquests comi­cis són les pri­me­res elec­ci­ons naci­o­nals des del 2020, quan l’expre­si­dent Donald Trump es va negar a accep­tar els resul­tats, tot ali­men­tant teo­ries de cons­pi­ració i posant el meca­nisme de votació en el punt de mira.

Tot i això, a l’hora de tan­car aquesta edició, el cen­tre de vigilància elec­to­ral Com­mon Cause només havia regis­trat alguns pro­ble­mes “ruti­na­ris” en alguns estats, però cap de gros. Per altra banda, l’agència fede­ral de ciber­se­gu­re­tat dels EUA va infor­mar que no havia detec­tat cap difi­cul­tat fins a la mei­tat de la jor­nada.

LA XIFRA

435
escons
de la Cambra de Representats dels EUA es van renovar en les eleccions d’ahir i un terç dels 100 del Senat.

Igualtat a l’estat de Nova York

Àlex Segura

Contra tot pronòstic, les eleccions per governar l’estat de Nova York estaven igualades a l’hora del tancament d’aquesta edició. La primera dona governadora de Nova York, la demòcrata Kathy Hochul, es va trobar un escenari més disputat del que s’esperava contra el representant republicà del Congrés i partidari de Trump, Lee Zeldin. Aquest polític, que ha representat el primer districte del Congrés de Nova York des del 2015, va votar l’any 2021 per anul·lar els resultats de les eleccions presidencials que van donar la victòria a Biden.

Aquesta decisió va fer que molts seguidors de Trump l’aplaudissin i el consideressin un dels republicans amb més futur dins de la formació conservadora. Durant la seva campanya, Zeldin es va centrar, als mítings que va celebrar, en el crim a Nova York i arreu del país com a tema principal.

Per la seva banda, Hochul es va convertir en governadora estatal l’agost de l’any 2021 quan l’aleshores governador Andrew Cuomo va haver de dimitir després d’haver estat acusat de conductes sexuals inadequades. Abans de convertir-se en la màxima responsable estatal, Hochul va ser tinenta de governador; és a dir, número dos, durant un període de gairebé sis anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.