Els advocats de Joan Carles de Borbó van defensar ahir el seu recurs contra un dictamen del març del Tribunal Superior de Londres que va rebutjar la immunitat del rei emèrit en la demanda civil per assetjament presentada per Corinna Larsen.

En la denúncia, Larsen acusa Joan Carles I de causar-li “depressió” i d’allunyar-la dels fills, els amics i els socis de negoci assetjant-la durant gairebé deu anys, després d’haver-se negat a retornar-li 64,8 milions d’euros que li hauria donat com a “regal”. Larsen denuncia intents d’agents dels serveis secrets espanyols (CNI) d’entrar a casa seva i de col·locar una balisa de seguiment al seu cotxe. En la vista d’ahir al Tribunal d’Apel·lacions de Londres, l’advocat de l’exmonarca, Timothy Otty, va argumentar que el rei té immunitat en virtut de la legalitat espanyola i internacional i que no es pot destriar l’actuació de Joan Carles I i del CNI del seu rol com a cap d’estat. “Són actes duts a terme pel recurrent en la seva funció pública” i que formen part de les funcions “clàssiques” dels serveis d’intel·ligència, va dir.

Però la defensa de l’examant del rei va replicar que la inviolabilitat no el protegeix quan es tracta de fets de caràcter privat duts a terme en benefici dels seus interessos en lloc dels interessos de l’Estat: “Va ser un acte [l’assetjament] en virtut de la seva faceta pública? Si no és així, llavors l’emèrit no és immune”, va sostenir el lletrat, James Lewis.

El juliol passat, la defensa de Joan Carles va ser autoritzada a recórrer contra la sentència de l’alt tribunal, però sols pel període entre el 2012 i l’abdicació, el 18 de juny del 2014, de manera que la resta del període inclòs en les acusacions de Corinna –fins al 2020– anirà a judici.