L’expresident dels EUA Donald Trump no li han sortit les coses tal com esperava a les eleccions de mig mandat. No hi ha hagut la famosa onada vermella que pronosticava i tot i que molts dels candidats que avalava han sortit elegits, els que optaven en llocs clau han fracassat. Per aquest motiu, sectors del seu partit li van aconsellar dijous ajornar l’anunci de la candidatura a la nominació republicana a la Casa Blanca, prevista per la setmana que ve. Però, el magnat republicà ja ha obert la guerra al Partit Republicà i apunta el recentment reelegit governador de Florida, Ron DeSantis, que veu que pot interposar-se en el seu camí per la nominació presidencial a les eleccions de 2024.

L’expresident dels EUA va menystenir DeSantis en qualificar-lo de ser un governador del piló i de ser deslleial, després que aquest hagi anat sumant suports entre els mitjans conservadors com a possible candidat per a les presidencials.

DeSantis, de 44 anys, va guanyar l’elecció a governador de manera aclaparadora en els comicis de mig mandat de dimarts, confirmant que es tracta d’una figura en ascens dins del Partit Republicà.

S’espera que DeSantis, graduat cum laude per les universitats de Harvard i Yale, veterà de la guerra de l’Iraq –va ser assessor legal dels Navy Seal– i fiscal a la presó de Guantánamo, opti a la nominació a la Casa Blanca el 2024 del Partit Republicà.

En un comunicat, Trump, de 76 anys, va assegurar que el seu suport va ser vital per la victòria de DeSantis en les eleccions a governador de 2018 i que ara està sent deslleial en insinuar que pot optar a la nominació.

Tot i que Trump no ha confirmat explícitament que tornarà a ser candidat el 2024, la setmana passada, abans de les eleccions de mig mandat, va dir que “molt, molt probablement” ho tornarà a fer i va anunciar un acte el pròxim 15 de novembre a la seva residència de Florida on farà un “anunci especial”, segons va confirmar dijous, tot i que des de sectors del Partit Republicà li han suggerit que s’esperi al desembre fins passada la segona volta de Geòrgia, on cap dels dos candidats a senador a aconseguit el 50% mínims de vots i és clau per decidir el futur de la cambra.