Val a dir que no soc actiu a Twitter. No soc el tipus de persona que necessita explicar les seves idees, inquietuds o posicionaments polítics… De fet, cada cop que ho he fet n’he sortit escaldat…

Twitter, però, és una eina increïble, al servei de tots aquells que tenen una opinió, influència social, per fer arribar els seus missatges a una potencial audiència de seguidors, de manera immediata, directa i sense filtres. Milions de persones a tot el món utilitzen aquesta xarxa com a font d’informació habitual o per seguir les opinions i idees dels seus referents polítics o socials.

Però precisament per la seva eficàcia, Twitter també es una eina de manipulació. Una eina utilitzada per llunàtics de tot el món per difondre fake news i missatges d’odi. Quan els emissors d’aquests missatges estan escudats pels interessos empresarials, i per tant polítics, de determinades elits, la difusió de les seves piulades se sustenta amb trols que multipliquen els missatges del líder i que degraden el contrari amb insults i notícies falses, per evitar qualsevol dissidència. La xarxa està plena de bots (programes informàtics que simulen la interacció humana) i comptes falsos des dels quals haters de tot el món es dediquen a insultar, aixoplugats per l’anonimat que els proporcionen les seves identitats falses. Twitter es defensa dient que només un 5% dels comptes són falsos, però la realitat és que aquests són hiperactius i representen una proporció molt alta de les piulades.

Per això, molts han abraçat amb entusiasme la iniciativa d’Elon Musk, l’home més ric del món, de comprar la xarxa social a canvi d’invertir un 20% de tot el seu patrimoni. A priori, les intencions d’aquest enginyer superdotat, pare d’algunes de les iniciatives empresarials de més èxit del món com Paypal, Tesla i Space X, són ben intencionades: evitar la influència política sobre Twitter eliminant la censura, fomentant la lliure expressió de les idees de tothom i eliminant els bots i els comptes falsos amb què els poderosos ataquen la dissidència.

Seria meravellós, si no fos perquè aquest home excèntric, ambiciós, creatiu, però amb una clara tendència messiànica, té amics de l’àmbit més radical, com ara Donald Trump i Kanye West. No es pot dir que el seu cercle d’amistats inclogui persones de tarannà moderat. Ell mateix té tendència a incendiar de tant en tant la xarxa amb declaracions subversives, mitges veritats o notícies falses.

De fet, el bo de l’Elon té pressa per implantar les seves idees i ja ha anunciat l’acomiadament d’una part important de la plantilla, que precisament és la que es dedica a controlar els continguts de la xarxa social, eliminat missatges racistes, homòfobs i d’odi... i a bloquejar els comptes d’aquells que els promouen. Si la llibertat d’expressió ha de ser completa, no hi poden haver censors.

La solució de fomentar la “verificació” dels comptes i fer-los pagar una petita quantitat per la seva activitat té com a objectiu generar ingressos que alliberin la xarxa de la dependència dels anunciants i, per tant, de la seva influència política. Pretén també evitar els comptes falsos i, per tant, els bots, per impedir que les idees radicals quedin sota l’aixopluc d’un pretès anonimat. Si algú es passa de la ratlla, que quedi exposat davant de les autoritats...

Desconec fins a quin punt els ens reguladors veuran aquests canvis amb bons ulls però, de moment, l’eliminació de la censura ha espantat moltíssims anunciants, la qual cosa ha enfonsat la companyia a la borsa.