La Comissió Europea preveu que l’economia de la zona de l’euro entri en recessió tècnica l’últim trimestre d’aquest any però anticipa que tancarà el 2023 amb un creixement del 0,3 %, més d’un punt per sota del que va estimar a l’estiu, segons les previsions macroeconòmiques de tardor publicades aquest divendres.

Brussel·les revisa, a més, a l’alça la seva projecció d’inflació per a l’any que ve en més de dos punts i la situa al 6,1%.

El 2022 l’avenç del PIB a l’àrea de la moneda única serà del 3,2 %, sis dècimes per sobre del que s’anticipava al juliol gràcies a un primer semestre millor del que s’esperava i malgrat que l’economia ja es contraurà un 0, 5% el quart trimestre, mentre que la inflació arribarà a tocar un màxim del 8,5%, nou dècimes superior a la darrera projecció.

Per al conjunt de la Unió Europea, Brussel·les anticipa una tendència similar: eleva la previsió de creixement en cinc dècimes per a aquest any, al 3,3 %, i la retalla en 1,2 punts per al proper, al 0,3 %, alhora que revisa a l’alça la previsió d’inflació en un punt per al 2022, al 9,3 %, i en 2,4 punts per al 2023, al 7 %.

“Després d’una primera meitat d’any fort, l’economia de la UE ha entrat en una fase molt més difícil. El xoc desfermat per la guerra de Rússia contra Ucraïna està minant la demanda global i reforçant les pressions inflacionistes”, apunta el document de Brussel·les.

Tot i que la reactivació de l’economia i la relaxació de les mesures contra la pandèmia han impulsat el creixement de l’economia europea fins i tot al tercer trimestre, Brussel·les espera que l’elevada incertesa, els alts preus de l’energia, l’erosió del poder adquisitiu dels llars i les condicions de finançament més dures “portin la UE, la zona de l’euro i la majoria d’Estats membres a la recessió l’últim trimestre”.

“Aquesta recessió tècnica es preveu que sigui àmplia entre els components de la demanda però també entre països, amb una majoria d’Estats membres experimentant dos trimestres consecutius de contracció”, ha explicat el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, a la presentació de l’informe.

En concret, anticipa una contracció del PIB del 0,5% el quart trimestre del 2022 i del 0,1% el primer del 2023 tant per a la UE com per a la zona de l’euro.

Brussel·les espera que l’economia torni a créixer a la primavera, a mesura que es comença a moderar la inflació, en concret un 0,2 % el segon trimestre del 2023 a les dues zones, encara que adverteix que hi haurà vents de cara que seguiran frenant la demanda i la activitat econòmica seguirà feble, de manera que l’avenç del PIB es limitarà al 0,3% a final d’any.

El creixement s’accelerarà el 2024, amb un avanç de l’1,6% a la UE i de l’1,5% a la zona de l’euro, segons la Comissió.

Entre les grans potències de l’euro, només l’Estat espanyol esquivarà aquesta recessió tècnica a la sortida del 2022 i entrada del 2023, i tancarà l’any que ve amb un avanç de l’1 %, per sobre dels Països Baixos (0,6 %), l’Estat francès (0 ,4 %) i Itàlia (0,3 %), mentre que Alemanya serà l’única que acabi el 2023 amb una contracció del 0,6 %.

Pel que fa a la inflació, Brussel·les preveu que segueixi creixent fins a tocar màxims a finals d’aquest any i que comenci a caure el 2023, tot i que seguirà a nivells més alts del que s’estima a l’estiu, i només es moderarà més el 2024, fins el 3% a la UE i el 2,6% a la zona de l’euro.

La revisió a l’alça de les previsions “reflecteix els preus significativament més alts del gas majorista i l’electricitat, que pressionen els preus de l’energia al detall i de la majoria de béns i serveis de la cistella de la compra”, ha explicat la Comissió.