Política

El nou marc legal deixa en l’aire la situació dels exiliats

Amb el Codi Penal reformat seria més difícil el reingrés a la presó dels expresos polítics

Les ordres d’extradició es podrien basar en el nou delicte, però a Bèlgica i Suïssa hi ha poc recorregut

La reforma del Codi Penal impul­sada pels par­tits del govern espa­nyol deixa molts inter­ro­gants pel que fa a la manera com afec­tarà els líders del procés exi­li­ats i els con­dem­nats, poste­ri­or­ment indul­tats. Ara el text de la pro­po­sició de llei està obert a esme­nes que hi puguin intro­duir els grups par­la­men­ta­ris i, per tant, no és defi­ni­tiu. I hi ha la incer­tesa sobre com l’apli­ca­ria el Tri­bu­nal Suprem en una revisió de pena. D’entrada, les inten­ci­ons d’Uni­des Podem i el PSOE són dife­rents, ja que els soci­a­lis­tes pre­te­nen “moder­nit­zar” el text i per­me­tre l’extra­dició dels exi­li­ats. Però els efec­tes encara no són clars. Real­ment bene­fi­ci­a­ria l’extra­dició de Puig­de­mont? Com que­da­ria Marta Rovira? Redui­ria la inha­bi­li­tació dels expre­sos polítics?

La supressió del delicte de sedició i la subs­ti­tució pel de “desor­dres públics agreu­jats” afecta una part de les acu­sa­ci­ons i con­dem­nes, ja que la mal­ver­sació no se sot­met a cap modi­fi­cació. Amb aquests desor­dres, la pena màxima seria de cinc anys de presó i es podria apli­car als exi­li­ats en cas de poder-los extra­dir, perquè podria actuar retro­ac­ti­va­ment atès que el nou tipus és més favo­ra­ble que la sedició. Així ho entén l’advo­cat pena­lista Josep Rosell Fos­sas, que porta la defensa de diver­sos repre­sa­li­ats de base. Segons Rosell, això asse­gu­ra­ria “el blin­datge dels indults” a causa de la reducció de pena i dei­xa­ria en un “risc molt baix” el reingrés a la presó si el Suprem els revoqués.

De tota manera, l’expre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont i els excon­se­llers Toni Comín i Lluís Puig són acu­sats de mal­ver­sació i aquest delicte implica penes de presó prou altes perquè entres­sin a la presó en cas d’entre­gar-se a la justícia espa­nyola: poden arri­bar a sis anys en el tipus bàsic i a vuit en l’agreu­jat. Tot i això, el por­ta­veu d’Uni­des Podem, Jaume Asens, ha mani­fes­tat que, com que la mal­ver­sació està vin­cu­lada amb la sedició, quan cau un delicte l’altre també cau­ria. Ara bé, tot depèn de la inter­pre­tació del Tri­bu­nal Suprem.

En canvi, la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, no està acu­sada de mal­ver­sació i si la pro­po­sició de llei s’aprovés se’n podria bene­fi­ciar en part, però manté una des­con­fiança que la fa asse­gu­rar que en el seu cas per­so­nal també és insu­fi­ci­ent, en part perquè les penes del nou tipus arri­ben als cinc anys: “Només amb aquesta reforma, avui no podria tor­nar a Cata­lu­nya amb garan­ties”, va dir ahir.

L’advo­cat de Puig­de­mont, Gon­zalo Boye, asse­gura a aquest diari que la reforma del Codi Penal “no té cap impacte” en el seu cli­ent a causa de l’acu­sació que manté el Suprem de mal­ver­sació. Per tant, mal­grat que el delicte de sedició no es pugui sos­te­nir, la situ­ació no ha can­viat gaire. Boye entén la modi­fi­cació legis­la­tiva del govern espa­nyol com una “reforma” del delicte de sedició, i no pas com una dero­gació, i es mos­tra con­tun­dent sobre les pos­si­bi­li­tats que aquest canvi en el Codi Penal pugui pro­pi­ciar que Puig­de­mont torni a Cata­lu­nya: “El seu retorn dependrà del recor­re­gut judi­cial en l’àmbit euro­peu, no pas de la reforma de Sánchez del Codi Penal.” En aquest sen­tit, ha acla­rit que en prin­cipi “no farà més fàcil la seva extra­dició”.

Puig­de­mont qua­li­fica la reforma d’“enga­nyifa” i diu que al delicte “se li can­via el nom i s’anun­cia una rebaixa de penes”. Creu que “assu­mir que el referèndum va ser un «desor­dre públic agreu­jat» en lloc de «sedició» no con­tri­bu­eix a des­ju­di­ci­a­lit­zar res”, sinó que “ser­veix perquè allò que dèiem que no era delicte, ara accep­tem que ho sigui”. Admet “una gran diferència entre pas­sar quinze anys a la presó i pas­sar-n’hi cinc”, però afirma que “política­ment seríem allà mateix”.

Assumir que el referèndum va ser un desordre públic agreujat no desjudicialitza res
Carles Puigdemont
130è president de la generalitat
Només amb aquesta reforma, no podria tornar a Catalunya amb garanties. Però és una bona notícia
Marta Rovira
Secretària general d’erc
El retorn de Puigdemont a Catalunya dependrà del recorregut judicial a Europa
Gonzalo Boye
ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT

Els passos que arribaran si s’aprova la reforma

La sala penal del Tribunal Suprem haurà de determinar unes noves condemnes per als que ja van ser jutjats i decidir si es pot substituir pel delicte de desordres públics. Sobretot caldrà veure com queden les inhabilitacions, ja que l’indult parcial ja va anul·lar la presó. L’afectació en els exiliats serà sobretot en les ordres europees d’extradició. Segons el portaveu socialista, Patxi López, les modificacions legals afavoririen que els estats implicats les acceptessin i, així, que el Tribunal Suprem pogués jutjar els exiliats.

L’advocat penalista Josep Rosell Fossas, però, concreta que la justícia espanyola “intentarà l’euroordre d’acord amb el nou Codi Penal pensant que és més homologable”. Però indica que “Bèlgica ha exemplificat de fa anys que no s’acaba de creure la justícia espanyola i Suïssa no accepta extradicions per delictes polítics”. En tot cas, es demanarien fins a cinc anys de presó per haver organitzat un referèndum. Alhora, aquesta “pretesa modernització” del Codi Penal “vol acontentar l’Assemblea del Consell d’Europa i minimitzar la condemna del Tribunal d’Estrasburg pels casos dels expresos polítics”. A més, la situació ara “es podria considerar menys urgent”, ja que no són a la presó. Amb el nou delicte, “pagaran els represaliats de base”, ja que deixa marge per interpretar i podria criminalitzar la protesta, segons l’advocat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.