Diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits, i probablement per això se n’ha parlat tant. Segons el diccionari, és la capacitat d’entendre o jutjar raonablement; allò lògic o conforme al bon judici. També podria definir-se com “l’art de resoldre els problemes, no de plantejar-los” (Yoritomo Tashi). Alguns sinònims són: sensatesa, seny, judici, saviesa, bon criteri, encert.

“El sentit comú és una cosa que tothom necessita, que pocs tenen i que ningú pensa que li falti” (Benjamin Franklin). “Per triomfar és necessari, més que res, tenir sentit comú” (Napoleó Bonaparte). “És de sentit comú escollir un mètode i provar-lo; si falla, admetre-ho francament i provar-ne un altre” (Franklin D. Roosevelt). “Per decidir sobre els assumptes essencials, s’ha d’utilitzar el llenguatge, la lògica i el simple sentit comú, i establir un pla d’acció concret” (Abraham Lincoln).

Sobre el sentit comú s’ha dit que “val més un gram de bon sentit que muntanyes d’intel·ligència” (Baltasar Gracián); que “l’autocrítica és el millor suport al sentit comú” (JK Galbrait) i que “la ciència és un magnífic mobiliari per al pis superior d’un home, sempre que el seu sentit comú estigui a la planta baixa” (Oliver W. Holmes).

“La intel·ligència i el sentit comú s’obren pas amb pocs artificis” (Goethe). “És més fàcil ser genial que tenir sentit comú” (Jacinto Benavente).

“El sentit comú és la genialitat vestida amb roba de treball” (Ralph Waldo Emerson).

Ara bé, “el sentit comú no és més que un conjunt de prejudicis, acumulats al llarg dels segles i dipositats a la nostra ment abans d’arribar als 18 anys” (Albert Einstein). És “el principal enemic de la creativitat” (Pablo Picasso). “Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú” (Eugene O’Neill). “En pot tenir qualsevol, mentre no tingui imaginació” (Oscar Wilde).

Res és senzill, però tampoc existeix res tan complex que no es pugui beneficiar del sentit comú. És el que està millor repartit al món, perquè cadascú pensa que en té una bona provisió (René Descartes). És un càstig que t’obliga a batallar amb els que no en tenen. És com el desodorant: la gent que més el necessita és la que menys l’usa.

Relacionat amb el tema del sentit comú, tenim el de l’estupidesa i els idiotes. Respecte a l’idiotesa, es diu que en el moment en què creus amb total seguretat el que volen els altres, és quan en mirar-te al mirall estaràs veient un autèntic idiota.

“Qui no vol pensar és un fanàtic; qui no pot pensar, un idiota, i qui no gosa pensar, un covard” (Francis Bacon). Quan discuteixes amb un idiota, assegura’t que a ell no li estigui passant el mateix. Passar per idiota als ulls d’un imbècil és un delit d’exquisit bon gust.

En relació amb l’estupidesa, el més estúpid, potser, que té la vida és la tendència permanent a oblidar la pròpia inutilitat, “la nostra indescriptible, intrínseca simplicitat” (Josep Pla). “Qualsevol, com a individu, és acceptablement sensible i raonable; com a part de la multitud immediatament es converteix en un estúpid” (Frederich Von Schiller). “Es pot calcular el moviment dels estels, però no l’estupidesa humana” (Isaac Newton). “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i no n’estic del tot segur pel que fa a l’univers” (Einstein). “Tots els que semblen estúpids ho són, i a més, també ho són la meitat dels que no ho semblen” (Francisco de Quevedo). “Els errors de l’estupidesa són irremeiables, ja que els ignorants no es tenen com a tals” (Baltasar Gracián). “La ineficàcia i l’estupidesa del personal correspon a la dels directius. La mala sort és, amb freqüència, culpa de l’estupidesa” (Baltasar Gracián). “No s’ha d’atribuir a la malícia el que pot explicar l’estupidesa” (Hanlon). “Els animals estúpids no retrocedeixen mai. Quan l’estúpid reconeix les seves limitacions deixa de ser-ho” (Warren Buffet). La crítica dels estúpids és l’encens del geni.