Els punts verds, les minideixalleries instal·lades per alguns ajuntaments catalans a la seva trama urbana per rebre i classificar residus domèstics que no es poden llençar als contenidors, són, també, uns punts d’observació – i de reflexió- sobre la societat i l’economia catalana.

Els títols i les cobertes dels llibres de les prestatgeries metàl·liques del que, segons un rètol, se’n diu “Racó dels llibres que demanen tornar a ser llegits” de dos d’aquests punts verds fan pensar. Els dos punts són en un districte benestant de la ciutat de Barcelona: al barri de Sarrià (obert el febrer del 2019) i al barri de les Tres Torres (obert el febrer del 2020). Són dos dels vint-i-set punts verds construïts en llocs fàcilment accessibles per l’Ajuntament de Barcelona.

Els llibres de què es desprenen els veïns d’aquests barris són d’una d’ una gran diversitat temàtica. Hi ha literatura -novel·les i novel·letes, textos teatrals, poesia- és clar, però sorprèn trobar-hi, per exemple, l’edició de Roger Caillois del Manuscrit trouvé à Saragosse (París, 1958), de Jan Potocki (la pel·lícula, magnífica, és del 1963).

Hi ha, també, llibres científics, com la primera edició de Natura, us o abús? (Barcelona, 1976), de Ramon Folch Guillen i altres. O, l’excel·lent Historia ilustrada de los inventos (Buenos Aires, 1960) d’Umberto Eco. Una traducció argentina de l’original italià, Storia figurata delle invenzioni, que no és –incomprensiblement- en cap biblioteca pública catalana. Ara, les ofertes de la Historia de segona mà que es poden trobar a la xarxa oscil·len entre els 30 i els 119 euros. En un punt verd difícilment es tornarà a trobar. Els llibres de consulta no digitalitzats (com aquest d’Eco) han d’estar a mà.

Com és fàcil de suposar, al “Racó dels llibres...” dels dos punts verds –i probablement de tots els punts verds- hi ha llibres escolars, sovint amb el nom de qui l’ha tingut com a llibre de text. Per exemple, d’algú que ha estudiat en francès: Philosophie. Études thématiques. Textes d’auteurs. ABC du Bac (París, 1996). O, per l’interès que té per saber quina és la visió –escolar, però d’àmplia difusió- de l’economia catalana, al punt verd s’hi ha vist Les ciències socials a la segona etapa d’EGB (Barcelona, 1981), del Grup de Ciències Socials de Rosa Sensat. Un text de fa quaranta anys que sembla actual. O, l’economia catalana ha canviat poc (i ha canviat molt!) o el que se’n diu ara és massa semblant al que s’estudiava a EGB.

Als dos punts verds es poden trobar, també, llibres polítics, amb un vessant geoeconòmic. Recents, com ara el de Ramón Cotarelo: España quedó atrás (Barcelona, 2018). O no tant recents, com el de Joan Canadell i Albert Macià, del Cercle Català de Negocis, Catalunya: estat propi, estat ric (Barcelona, 2012).

Ara bé, potser el que es troba més en aquests punts verds són el que podríem anomenar llibres pràctics: diccionaris de català, castellà, anglès i bilingües; llibres per aprendre anglès; antologies de poesia, llibres de fotos; guies turístiques de països, de ciutats i en tots els formats; tot tipus de llibres d’autoajuda, d’exercicis físics; manuals de bricolatge, etc. O bé els llibres pràctics són poc pràctics, poc útils, o bé els veïns de Sarrià - Sant Gervasi són molt hàbils o no s’ocupen personalment de qüestions pràctiques.