Excel·lència.

Els investigadors catalans treballaran en la 5G avançada, el desenvolupament de la 6G, en la seva aplicació en infraestructures i participaran en el disseny dels pilots sectorials de la 5G. D’entre tots n’hi ha que és particularment estratègic, perquè està destinat a crear les plataformes d’experimentació de les tecnologies 6G, que donaran servei als projectes de les pròximes convocatòries del programa 6G SNS, en els anys 2023 i 2024. La UPC, a través del Centre de Comunicacions de Banda Ampla (CCABA), coordinarà un d'aquests 17 projectes europeus estratègics i, a més, participarà en col·laboració com a soci de recerca amb el CTTC en altres dos i amb la Fundació i2CAT en un tercer.

“Participant en els projectes europeus, estem creant consens en la definició dels escenaris i els estàndards en 6G”, assenyala Josep Vidal, catedràtic de la UPC, secretari del CCABA i director del grup de recerca SPCOM (Processament del Senyal i Comunicacions). El que significarà la 6G serà una plena automatització de la xarxa. “Ara per ara, molts processos continuen sent manuals. A la 6G es posarà tot el sistema d’intel·ligència d’aprenentatge a la xarxa perquè no necessiti d’aquesta intervenció humana”, explica Sebastià Sallent, catedràtic de la UPC i director del grup de recerca Disseny i Avaluació de Xarxes i Serveis de Banda Ampla (BAMPLA), del Centre de Comunicacions Avançades de Banda Ampla (CCABA).

A més, els centres de recerca del país també participen en el programa estatal UNICO I+D 6G, impulsat pel govern espanyol, fet que situa Catalunya en una posició avançada en aquest àmbit. “Estem davant d’una oportunitat única perquè el sistema de recerca català i també estatal consolidin un aposició de lideratge en l’àmbit europeu i mundial en el desenvolupament de tecnologies de comunicacions mòbils. Per tant, tenim la responsabilitat d’assegurar que tots els actors treballem de manera coordinada per garantir tant la creació de nou coneixement com de la transferència d’aquest coneixement a la societat i l’economia”, afirma el doctor Jesús Alonso-Zárate, director del programa de 6G i director de Política i Estratègia d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea a la Fundació i2CAT.

Transferència.

La transferència de coneixement a la indústria és una de les febleses del sistema. “Es fa molta i molt bona recerca, però quan aquesta vol anar al mercat, no té suport institucional. L’administració hauria de realitzar les primeres compres per ajudar a consolidar les noves empreses de l’àmbit tecnològic”, reclama Gabriel Junyent, director del CCABA, mentre Sallent recorda que Silicon Valley s’ha fet fort perquè “quan va sorgir va tenir tot el suport del sector públic”: “A Europa continuem comprant productes xinesos o nord-americans i així no es pot avançar.” I Junyent insisteix que “cal un suport més gran del sector públic”.

Per sota dels objectius.

Un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de desenvolupament de la 5G –l’últim data del2020– alertava que “tot i que la nova xarxa mòbil s’ha desplegat per les capitals i grans nuclis urbans europeus, la cobertura mitjana de la població s’estima en tan sols un 14%”. Això implica que a Europa se segueix utilitzant majoritàriament la xarxa 4G, tot i la pressió del màrqueting de les operadores per fer creure que els dispositius mòbils, que certament disposen de la tecnologia per connectar-se a la xarxa 5G, ho fan a través d’aquesta xarxa quan la realitat és que es fa a través del que podrien anomenar una adaptació de la 4G o una 4G avançada.

“És a hores d’ara que comencem a veure el desplegament real de la 5G. És una tema de cost, però també de coneixement”, diu Alonso-Zaárate, que recorda que cada nova tecnologia necessita al voltant de deu anys per desenvolupar-se i entrar al mercat.

Els avantatges que aportarà la 5G ens traslladaran a un entorn fins ara només imaginat com a futur i fins i tot utòpic. “La latència zero o el sentit del tacte que percebrà un cirurgià que opera a distància ho permetrà la 5G. L’evolució de les xarxes mòbils és contínua, i en determinats àmbits serà molt espectacular, com en el de la cirurgia, i en altres no tant, però l’avenç és imparable”, explica Alonso-Zárate, que preveu que “d’aquí a dos o tres anys ja començarem a veure aplicacions sorprenents”.

Tanmateix, quan l’ús de la 5G a ple rendiment encara ha d’arribar, la investigació ja s’endinsa en la 6G. “Tot just estem en fase de conceptualització, pensant on no arribarà la 5G i necessitarem una xarxa més avançada”, indica l’expert de la Fundació i2CAT, que ja situa a l’any 2030 l’inici del desplegament comercial de la 6G.

Xarxes Privades.

“L’Estat espanyol està esperant que Europa ho reguli, i això ens fa anar endarrerits respecte a Alemanya, França o els països escandinaus. Els seus govern ja es van preocupar de reservar una part de l’espectre radioelèctric de banda mitjana, el més estès, destinada a la indústria. Nosaltres continuem esperant”, afirma Alberto Villalobos, CEO de 5G Ventures, el venture builder nascut a Barcelona especialitzat a crear i impulsar empreses emergents focalitzades en tecnologia 5G.

Mentre el govern alemany, per exemple, va reservar el 25% de les freqüències de banda mitjana, la de 3,5 GHz, per a la indústria, el govern espanyol va atorgar practicament tota aquesta banda a les operadores. Davant la insistència dels sectors econòmics per poder accedir a xarxes 5G privades, el govern espanyol va anunciar a principis d’any que reservaria una part de freqüències de la banda de 26 GHz per a la indústria. Fa tot just uns dies, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va confirmar que aquest espectre es licitarà abans que acabi l’any.

“Aquesta decisió implica més costos per als sectors que necessiten xarxes privades, perquè la banda de 26 GHz requereix unes infraestructures diferents a les que ja estan establertes”, alerta Villalobos. Aquest espectre obliga a una distància curta entre emissor i antena, fet que limita el seu ús i multiplica les infraestructures.

Les operadores van demanar al govern que s’esperés a licitar la banda de 26 GHz a l’any vinent o fins i tot al 2024 al·legant que no hi havia demanada. Tanmateix, és un peix que es mossega la cua, ja que no hi ha el hardware per poder-la desplegar, només s’han realitzat alguns pilots del seu ús, i en casos molt concrets, i representarà una inversió important en infraestructures per a les empreses que optin a aquesta connectivitat. La qüestió de fons és que “a hores d’ara les operadores estan més interessades en el negoci comercial i a amortitzar les seves inversions que a obrir una nova via de connectivitat. Si no se les obliga, no deixaran espectres lliures en la banda 3,5 GHz”, alerta Villalobos.

5G Ventures es va crear fa dos anys amb la intenció d’impulsar projectes basats en aquesta xarxa mòbil, com ara els enfocats a connectivitat avançada, ciberseguretat, web 3 o indústria 4.0. Segons Villalobos, “en la 5G tenim un sistema operatiu que ben entès i gestionat és una plataforma de futur”. De bracet d’aquesta venture builder ja han sorgit quatre empreses emergents: Neutroon, BE-IN-G, Blue Guardian i Gluonise, amb la intenció de tancar el 2023 amb un total de vuit start-ups escalables i amb projecció de mercat.

Zones fosques.

El projecte ha dotat el refugi de dos HotSpot Wifi, un destinat a facilitar la gestió de l’establiment i oferir connexió als seus usuaris i l’altre que abarca l’àrea d’influència del refugi, establint un punt segur d’emergència i que, a més, ofereix connexió als excursionistes per consultar l’estat de les rutes del Pirineu i fer un monitoratge de la climatologia o el control dels equips d’emergència. En aquest sentit, l’establiment també compta amb un intèrfon i una webcam, amb connexió directa amb el número d’emergències 112

En la nova connectivitat aranesa també s’ha dotat el refugi d’un punt d’accés de la xarxa sense fils LoRa, enfocada a la internet de les coses (IoT), que permet la connexió de sensors i altres dispositius, amb un manteniment i una despesa d’energia mínims.

“LoRa està destinada a diverses funcionalitats de soluciones IoT promogudes pel Conselh Generau d’Aran, com ara la monitorització dels ramats o de persones que disposin de dispositius interactius amb aquesta tecnologia, però també per detectar les condicions meteorològiques i mediambientals, una informació vital en àrees de muntanya”, explica Eduard Martín, CIO i director de Connectivitat Intel·ligent de la MWCapital.

Martín concreta també que paral·lelament s’està desplegant la fibra òtica en aquest territori, per poder establir de punts de connexió 5G allà on sigui possible i necessari. “De moment, la connexió satel·litària és la millor solució per a aquestes zones d’alta muntanya, ja que les prestacions dels satèl·lits geoestacionaris (aquells situats sobre l’equador terrestre, que van a la mateixa velocitat que gira la Terra i que, per tant, es mantenen immòbils en determinats punts de l’espai) han millorat moltíssim, i també el cost per als usuaris ha anat decreixent”, explica.

Durant la presentació de la prova pilot es va simular una trucada d’emergència que va permetre els gestors del refugi establir una comunicació de veu i vídeo amb la sala de control dels Bombers de la població de Casau, pròxima a la capital aranesa, que atén tots els municipis de la vall. Aquest va ser un exemple dels diversos casos d’ús que s’atorgaran a la nova connectivitat que, segons assegura Maria Vergés, síndica d’Aran, “és de vital importància per al nostre territori, amb moltes zones fosques, remotes i aïllades”.

Ara s’ha endegat el programa pilot, “però d’aquí uns mesos replicarem aquesta experiència, que segur que serà positiva, en altres indrets allunyats de la vall”, anuncia la síndica aranesa. La connexió satel·litària permetrà “a més de la casuística presentada durant la inauguració, entrar també en projectes laborals i de teletreball fins ara impossibles a la vall”. Per a Vergés, “la Vall d’Aran ha donat les primeres passes per esdevenir un referent per a la connectivitat a través de satèl·lit a les zones d’alta muntanya”.

Interrogants.

La desaparició de la Conselleria de Polítiques Digitals preocupa investigadors, inversors i emprenedors, i els ofereix, com a Ferrer “poques esperances” que se segueixi apostant per avançar en l’àmbit digital. “Si pares, estàs mort”, va dir poc abans de deixar el càrrec.