Societat

Estat espanyol

El ministeri d’Igualtat critica l’Audiència de Madrid per rebaixar la pena d’un condemnat per abús sexual

El departament liderat per Montero alerta del risc d’una justícia “masclista”

Els tribunals han revisat a la baixa almenys quatre condemnes després de l’entrada en vigor de la Llei del ‘només sí és sí’

El ministeri espanyol d’Igualtat ha criticat l’Audiència de Madrid per haver rebaixat la pena de presó d’un condemnat per abusos sexuals a una nena, després de revisar la condemna en virtut de l’entrada en vigor de la Llei de llibertat sexual, coneguda com la Llei del només sí és sí.

L’Audiència de Madrid ha rebaixat de 8 a 6 anys de presó la condemna a un home de 36 anys que va abusar sexualment d’una nena de 13 anys, filla de la seva parella sentimental i amb la qual convivia. Els fets es van produir el 2020, quan l’home dormia al mateix llit que la seva fillastra i va abusar sexualment d’ella.

El tribunal ha revisat la sentència inicial en virtut de l’entrada en vigor de la llei del només sí és sí’ que redueix a 6 anys la pena mínima en el delicte contra la llibertat sexual pel qual va ser castigat. La raó és que les penes mínimes que contempla el Codi Penal després de la nova llei “resulta més favorable al reu”.

Fonts del ministeri han remarcat que el jutge no ha considerat que la Llei de llibertat sexual estableix en l’article 181.2 les mateixes penes que la llei anterior, de 5 a 10 anys. “I no es pot rebaixar un grau, com ha fet l’Audiència Provincial de Madrid, quan concorre prevalença d’una situació de superioritat, convivència o parentesc”. Segons Igualtat, “el problema no és la Llei de llibertat sexual” ha defensat el departament que dirigeix Irene Montero.

El ministeri ha remarcat que el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona ja va advertir del “risc d’una justícia masclista”. El pronunciament del comitè subratllava que els estereotips “poden fer que els jutges interpretin erròniament les lleis o les apliquin en forma defectuosa”. I això pot tenir com a resultat que “els perpetradors no siguin considerats jurídicament responsables de les violacions dels drets de la dona, mantenint d’aquesta forma una cultura d’impunitat”.


Primeres rebaixes de pena
Almenys tres altres condemnats s’han beneficiat d’aquest criteri. El passat 4 de novembre, la secció 17 de l’Audiència Provincial de Madrid va reduir de 6 a 4 anys de presó la condemna a un home que a l’octubre del 2017 va agredir sexualment d’una amiga d’infància.

També va aplicar una rebaixa similar (de vuit anys i nou mesos a sis anys i nou mesos) a un home condemnat per un delicte d’abús sexual a la seva neboda de 4 anys, decisió que ha suposat la seva “immediata llibertat”. La defensa va sol·licitar l’aplicació de la nova llei en ser més favorable al condemnat, atès que suposa “una rebaixa en el mínim de dos anys, passant de vuit a sis”. La interlocutòria de la secció 30 assenyala que la nova llei preveu penes de 6 a 12 anys per a qui que realitzi actes de caràcter sexual amb un menor de 16 anys consistent en l’accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o en introducció de membres corporals o objectes per algunes de les dues primeres vies. Per això, acorda reduir la condemna a sis anys i nou mesos.

En un altre cas, el tribunal ha deixat sense efecte les condemnes per tres delictes d’abús sexual continuat que la secció 15 de l’Audiència de Madrid va imposar a un professor per diversos delictes d’abusos sexuals contra quatre menors, alguns alumnes seus, a qui demanava que realitzessin actes de contingut sexual a canvi de diners. La sala ha raonat que la nova Llei destipifica el delicte 182, que castigava a qui, per mitjà d’engany o abusant d’una posició de confiança, autoritat o influència sobre la víctima, realitzi actes de caràcter sexual amb algú major de 16 i menor de 18.

La Sala explica que aquest article ha estat destipificat amb la reforma, “de manera que el consentiment prestat per persones majors de 16 anys no és constitutiu de delicte”, excepte si s’ha emprat violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, que, diuen els magistrats, “no és el cas”.

En el cas dels abusos sexuals comesos contra dos alumnes menors de 16 anys, el tribunal reconeix que la nova redacció de l’article 181.1, que castiga el que realitzi actes sexuals amb un menor de 16 anys i també els actes realitzats pel menor amb un tercer o sobre si mateix a instància de l’acusat, sí que inclou penes superiors (de dos a sis anys) a la data en què es van cometre els fets.

No obstant això, el tribunal manté, per ser més favorable al penat, la condemna de sis mesos per cada delicte d’abusos, que, juntament amb la de possessió de pornografia infantil, suposen una rebaixa de la pena inicial de sis anys i nou mesos a només any i mig de presó.