Els caps dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units d’Amèrica (EUA) i Rússia es van comprometre en la seva recent reunió a no utilitzar armes nuclears, ha revelat aquest dijous el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

“Segons la informació que rebo dels nostres serveis secrets respecte l’ús d’armes nuclears per part de Rússia i Estats Units, sembla ser que per ara, cap dels dos farà cap intent d’emprar-ne”, ha explicat Erdogan. El director de la CIA, l’agència nord-americana d’intel·ligència, William Burns, i el seu homòleg rus, Serguéi Naryshkin, es van reunir dilluns passat a Istanbul, segons han confirmat tant Washington com Ankara.

Erdogan ha fet aquestes declaracions, publicades avui pel diari turc Hürriyet, a un grup de periodistes a l’avió quan tornava ahir de la cimera de líders del G20 a Indonèsia. El president turc assegura que no pot explicar “res més”, però subratlla que Turquia té intenció de facilitar que els alts càrrecs dels EUA i Rússia “tinguin contacte estret i es reuneixin amb freqüència”.

“No cal permetre que això [el conflicte d’Ucraïna] porti a una nova guerra mundial, Déu no ho vulgui”, ha conclòs Erdogan. Turquia intenta des de l’inici de la guerra de fer de mediadora entre les parts enfrontades.

Reunió de l’START III
D’altra banda, el viceministre rus d’Exteriors, Serguéi Riabkov, ha anunciat avui que el seu país i els EUA abordaran el desarmament nuclear en una trobada al Caire que començarà a final de novembre, en el marc de la comissió bilateral sobre Tractat Nou START o START III. “Encara tenim contactes amb els nord-americans, inclòs en el marc de l’anomenada comissió bilateral sobre el Tractat START. Del 29 de novembre al 6 de desembre se celebrarà una reunió al Caire”, ha explicat a la cadena de televisió RTVi.

La portaveu russa d’Exteriors, María Zajárova, ja va avançar el passat dia 9 que aviat se celebraria una comissió de l’START III i que en aquest àmbit no s’ha aturat el diàleg amb la part nord-americana, tant pel que fa a l’intercanvi de documents com a altres canals de comunicació encara existents. La diplomàtica va remarcar que no es tracta d’un procés de negociació sinó d’un treball “pràctic” i “constant” que efectuen les parts en el marc del compliment del pacte.

Riabkov ha assegurat avui que Rússia està preparada per parlar amb els EUA de tots els temes de l’START III. “La llista és, en principi, extensa. Vull dir novament que per nosaltres, com a part responsable del tractat, no hi ha temes tancats, no hi ha tabús”.

El viceministre ha assegurat que la part russa discuteix de tot amb els nord-americans “de manera tranquil·la i constructiva” i espera que Washington es comporti de la mateixa manera després d’una llarga pausa en aquest diàleg.

I és que segons ell, els països occidentals intenten acusar Rússia d’“intencions inexistents” d’utilitzar armes nuclears. “No importa com de ferms ens mantinguem en aquest punt, explicant les coses òbvies, intenten imputar-nos algunes intencions inexistents, cosa que és només un reflex del curs cap a la demonització de Rússia”, ha denunciat.

En aquest sentit, ha recordat que Rússia pot fer servir armes nuclears només en una sèrie de casos, fora dels quals l’ús d’aquest tipus d’armes és impossible. “Hem subratllat repetidament que l’ús d’armes nuclears és possible en dues situacions: quan es duu a terme un atac contra nosaltres o els nostres aliats utilitzant armes nuclears o altres tipus d’armes de destrucció massiva, i quan s’efectua un acte d’agressió contra Rússia utilitzant armes convencionals i la situació ha arribat a un punt en què l’existència mateixa del nostre Estat està amenaçada”, ha indicat.

EUA va suspendre el diàleg sobre el control d’armes després de la intervenció bèl·lica de Rússia a Ucraïna. A l’agost Rússia va informar Washington de la seva decisió de prohibir les inspeccions nord-americanes in situ del seu arsenal d’armes nuclears, argumentant dificultats per fer el propi als EUA a causa de les sancions occidentals relatives als permisos de sobrevol i concessió de visats a funcionaris russos.

Al febrer del 2021 el president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg d’EUA, Joe Biden, van prorrogar per cinc anys l’últim tractat de desarmament nuclear vigent entre les dues potències, signat el 2010.

El Nou START, que inclou específicament un sistema d’inspecció dels arsenals, havia de reduir en un 30 % el nombre de caps nuclears, fins a 1.550 per país. A més, limitava a 700 el nombre de míssils balístics intercontinentals, els desplegats a submarins i a  bombarders estratègics equipats per dur armament nuclear. També havia reduir a 800 el total de llançadores per a míssils intercontinentals, llançadores submarines per a míssils balístics i bombarders estratègics, estiguin desplegats o no.