Ser l’illa renovable danesa ha estat un gran impuls per al desenvolupament col·lectiu de Samsø. Més llocs de treball, economia circular i l’enfortiment de les capacitats de la comunitat per adaptar-se a nous contextos. I Samsø té avui una marca global valuosa per moltes raons.

El sentiment de propietat i organització cooperativa és un motor molt important per a les instal·lacions eòliques. Crec que el suport hauria estat més crític si només fossin promotors privats els que treballessin en la implantació eòlica. La propietat local ha estat una palanca per a l’èxit i l’acceptació.

Els parcs eòlics no tenen cap conflicte amb l’agricultura. Ocupen poc espai, així que no hi ha competència. Els parcs solars són un repte perquè cobreixen una àrea molt més gran per MW de capacitat instal·lada. Cal que hi hagi uns criteris de planificació per no afectar terres de conreu valuoses.

Si la propietat es comparteix i els agricultors són convidats a ser copropietaris, no necessàriament hi ha d’haver oposició. La propietat facilita l’acceptació de canvis. Passar del NIMBY (not in my back yard) al “Què hi ha per a mi?” és important.

Tenim un parc eòlic marí, no tan gran (23 MW), però a prop de la costa, a 3,5 km de la platja. El resultat és que hi ha més peix a la zona, per la qual cosa, malgrat la prohibició de pescar a menys de 100 metres dels aerogeneradors, el parc ha estat molt bo per al medi marítim. Inicialment vam tenir resistència dels pescadors però un estudi rigorós ens diu que el medi marí és més ric avui. S’ha creat un nou escull on es desenvolupen peixos i vida marina.

Veig una tendència que els grans actors del negoci energètic s’impliquin cada cop més en el desenvolupament d’infraestructures d’energies renovables. Crec fermament en la propietat cooperativa, però també crec que des de la política cal una posició ferma i decidida en favor d’un compromís sòlid tant amb la indústria com amb la participació ciutadana.