Tot i que potser es recordarà més per l’ensurt que hi va provocar el míssil rus que va aterrar a Polònia, territori OTAN, l’última cimera del G20 –el grup de les principals economies, que aplega el 60% de la població i el 80% del PIB mundials– s’ha tancat aquesta setmana a Bali després del primer cara a cara entre Joe Biden i Xi Jinping.

Sense renunciar a les seves visions divergents sobre l’ordre internacional, tots dos mandataris van intentar rebaixar les tensions que han portat la relació bilateral al seu punt més baix en dècades. “A Bali, els dos dirigents van triar de fer una pausa en una escalada potencialment devastadora. Cadascú va reafirmar les pròpies posicions sense baixar la guàrdia i esforçant-se alhora a evitar tota retòrica inútilment bel·licosa”, observava Le Monde. Un intent necessari tenint en compte que ja pesen prou amenaces sobre la humanitat –des de la inestabilitat generada per la invasió russa d’Ucraïna fins a l’emergència climàtica, passant per l’actual crisi econòmica o el risc de noves pandèmies– per tensar encara més l’ordre internacional amb rivalitats fora de control.

Amb tot, Biden i Xi van deixar clar a Indonèsia que Washington i Pequín continuaran competint, mentre es mantenen fermes les grans discrepàncies de fons, des de la política amb relació a Taiwan o la influència a l’Indo-Pacífic fins a l’alineament amb Rússia o el qüestionament de l’ordre internacional instaurat al final de l’última Guerra Mundial.

Xi, que arribava reforçat a la cimera després que el Partit Comunista xinès li allargués cinc anys més el mandat, va clamar contra “la mentalitat de guerra freda” dels EUA i la seva política de crear aliances de seguretat, i va defensar un paper més preponderant de la Xina en la cerca de solucions per als grans problemes globals, un protagonisme que, segons el New York Times, mostra els seus “límits” quan Xi “es resisteix a adoptar una posició més clara sobre Ucraïna, o a implicar-se en la complicada tasca d’intentar aturar la guerra”. La principal preocupació de la Xina sembla ser que el conflicte a Ucraïna posi en risc la continuïtat del sistema econòmic global.

També Biden va voler exhibir lideratge a Bali quan va assegurar que els EUA “estan més preparats que cap altre país per abordar les circumstàncies canviants arreu del món” i que mantindran una “enèrgica” rivalitat amb Pequín, una pugna que, segons el Financial Times, “s’hauria de combinar amb cooperació en àrees d’interès mutu, àrees que comprenen la transició verda, però també la proliferació nuclear, la prevenció pandèmica i la reestructuració del deute dels mercats emergents”. De Bali en va sortir una imatge de certa distensió i un vague compromís de gestionar la rivalitat perquè no desemboqui en una guerra que el món no es pot permetre.