El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha reconegut aquest dilluns a Madrid que el suport a Ucraïna davant la invasió russa “té un preu” per a tothom, però ha instat a mantenir la unitat davant l’agressor per evitar “pagar un preu molt més alt”.

“Sé que aquesta ajuda té un preu. Als nostres països, moltes persones s’enfronten a una crisi del cost de la vida. Les factures de l’energia i els aliments estan augmentant”, ha dit Stoltenberg durant la seva intervenció a la darrera sessió de la 68a Assemblea parlamentària de l’Aliança que durant aquest cap de setmana ha debatut a Madrid sobre la guerra a Ucraïna.

No obstant això, ha recordat, “el preu que paguem com a aliats de l’OTAN es mesura en diners, mentre que l’Estat ucraïnès paga un preu que es mesura en sang”.

“Si permetem que (el president rus, Vladímir) Putin guanyi, tots nosaltres haurem de pagar un preu molt més alt”, ha sentenciat el polític noruec.

En aquesta línia, ha demanat als parlamentaris que han participat a l’Assemblea de l’Aliança a Madrid “mantenir el rumb junts”: “Compto amb tots vostès, com a membres dels parlaments, perquè romanguin units”, ha sentenciat Stoltenberg.

Alhora, ha recordat que durant la “transformadora” cimera de l’OTAN celebrada el juny passat a Madrid es van adoptar “decisions molt importants en un moment crític per a la nostra aliança”.

“Vam decidir intensificar el nostre suport a Ucraïna, reforçar encara més la nostra dissuasió i defensa i convidar Finlàndia i Suècia a convertir-se en membres de l’OTAN. També vam adoptar el Concepte Estratègic per adaptar l’aliança a un món més perillós i competitiu”, ha dit Stoltenberg .

Ha considerat, tot i així, que perquè els aliats puguin seguir reforçant les seves capacitats, “hem d’invertir més”: “El 2 per cent del PIB a Defensa s’ha de considerar un sòl, no un sostre, per a les nostres inversions”, ha defensat.

Stoltenberg ha recordat que la guerra a Ucraïna “ha posat de manifest algunes vulnerabilitats clau”, com una forta dependència del petroli i el gas russos, mentre que Rússia “ha convertit l’energia en una arma i ha intentat utilitzar-la per fer xantatge i impedir que donem suport a Ucraïna”.

En aquesta línia, ha apuntat, “els nostres aliats estan ara diversificant els seus subministraments”, cosa bona “per a la seguretat i per al clima”, però ha insistit a “no crear noves dependències, sobretot de la Xina”.

“No podem donar als règims autoritaris cap oportunitat d’explotar les nostres vulnerabilitats i soscavar-nos”, ha dit, i ha instat a reforçar la resiliència de les societats i les infraestructures.

Finalment, el secretari general de l’OTAN ha demanat intensificar la cooperació amb els socis “propers i llunyans”, i “amb els més afectats per l’agressió i la coerció russes”, entre els quals ha citat Moldàvia, Geòrgia i Bòsnia i Hercegovina , així com els països d’idees afins de tot el món, des d’Amèrica Llatina fins a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, passant per la regió de l’Indo-Pacífic