El Consell de Ministres d’Itàlia ha aprovat aquest dimarts a la matinada els pressupostos per al 2023 amb una despesa de 35.000 milions d’euros, que l’executiu considera “prudent davant l’actual situació econòmica”. La partida més gran, d’uns 21.000 milions, estarà destinada a ajudar famílies i empreses davant l’augment dels preus de l’energia.

Els primers comptes del govern de Giorgia Meloni es presentaran com un projecte de llei per a la seva anàlisi, eventual esmena i aprovació al Parlament abans del 31 de desembre, tal com demana Brussel·les. Els detalls els donarà avui la primera ministra en una roda de premsa.

“La llei d’ajustament al pressupost es basa en un enfocament prudent i realista que té en compte la situació econòmica, també en relació amb l’escenari internacional, i alhora és sostenible per a les finances públiques, concentrant gran part dels recursos disponibles en intervencions de suport a les llars i empreses per contrarestar l’energia cara i la inflació creixent”, destaca el govern italià en un comunicat.

El pressupost farà que el dèficit de l’any vinent s’elevi al 4,5 % del producte intern brut (PIB) respecte al 3,4 % que s’havia previst al setembre.

Els comptes destinaran 4.200 milions d’euros a reduir la falca fiscal –la diferència entre el salari que paga l’ocupador i els diners que el treballador s’endú a casa– i el benefici es destinarà als treballadors amb baixos ingressos.

El projecte introdueix un tipus impositiu únic del 15 % per a autònoms amb ingressos anuals de fins a 85.000 euros, enfront del límit actual de 65.000 euros.

Finalment els comptes no introduiran l’eliminació de l’IVA per al pa i la llet, però es reduirà l’IVA del 10 % al 5 % dels productes d’higiene femenina i bolquers i productes per a nadons.

A més, els pressupostos creen un fons de 500 milions d’euros per a persones de baixos ingressos –fins a 15.000 euros anuals– gestionat pels municipis i destinat a la compra de productes de primera necessitat. Es tracta d’una espècie de “xecs de compra” per utilitzar en els punts de venda participants en la iniciativa amb una oferta de descompte addicional en una cistella de productes d’alimentació.

Canvis aparcats
El govern de Meloni, malgrat les seves promeses en campanya electoral, no eliminarà totalment l’anomenada Renda de Ciutadania, un subsidi per a aturats aprovat la passada legislatura pel Moviment 5 Estrelles (M5S). Aquesta prestació es mantindrà per a les persones que per la seva situació no puguin accedir al mercat laboral i es trobin en estat de vulnerabilitat. Per a aquelles persones que estiguin en situació d’accedir el subsidi es mantindrà vuit mesos més i després se’ls retirarà. La seva eliminació definitiva està prevista el 2024.

Pel que fa a l’anunciada reforma de les pensions, també davant la falta de recursos, s’ha optat per un nou pla per anticipar la jubilació respecte a l’actual llei, que permetrà deixar de treballar amb 41 anys de contribucions i 62 anys d’edat, una mesura que segons els mitjans afectaria unes 50.000 persones.

A banda, hi haurà una espècie d’amnistia fiscal per als deutes de fins a 1.000 euros i el fraccionament dels pagaments d’impostos no pagats el 2022 sense penalitzacions i interessos addicionals per als qui s’hagin vist afectats per la Covid-19 i les factures energètiques elevades.

Així mateix, hi haurà incentius fiscals per a les empreses que contractin indefinidament dones, menors de 36 anys i aquells que fins ara cobraven la renda de ciutadania.

Els pressupostos també inclouen l’augment del topall dels pagaments en efectiu dels actuals 1.000 als 5.000 euros.

El 2023 se suspendrà l’entrada en vigor de l’impost addicional que es va posar al plàstic i als aliments i begudes ensucrades.

El projecte de llei rellança l’empresa que s’havia creat amb l’objectiu de construir un pont que connecti Sicília amb la península, que havia estat liquidada.