Política

unió europea

Brussel·les presenta un paquet de mesures per coordinar la resposta fiscal davant la crisi energètica

La sostenibilitat de les finances públiques i la protecció del poder adquisitiu són algunes de les principals prioritats

La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts un paquet de mesures per a ordenar la resposta fiscal dels diferents estats membres amb l’objectiu de fer front a la crisi energètica i continuar accelerant la transició ecològica i digital.

En una roda de premsa a càrrec del vicepresident executiu de la Comissió, Valdis Dombrovskis, i els eurocomissaris Gentiloni i Schmit, Brussel·les ha reiterat que l’economia de la UE ha entrat en una fase “molt més desafiant” arran de la guerra i ha fet una crida a actuar de forma “coordinada” per evitar que la situació s’agreugi.

En aquest sentit, la Comissió ha mencionat la sostenibilitat de les finances públiques i la protecció del poder adquisitiu de les famílies com algunes de les principals prioritats.

El gran objectiu a curt termini de la Comissió és el de fer front a les conseqüències de la crisi energètica, ja sigui assegurant el subministrament, evitant que els alts preus acabin perjudicant les classes més vulnerables i mantenint els incentius per reduir el consum. Al mateix temps, l’executiu comunitari veu “crucial” aconseguir que l’economia sigui cada cop més resilient i alhora flexible per fer front a nous reptes.

El paquet presentat aquest dimarts per la Comissió –i que ha de servir de guia per als estats membres durant els pròxims 18 mesos– defensa que cal mantenir una política fiscal coordinada i alineada amb els objectius del Banc Central Europeu (BCE), centrats a mantenir la inflació al voltant del 2% a mitjà termini.

En relació amb aquesta qüestió, la Comissió recomana als estats amb un elevat deute –com és el cas d’Espanya– que mantinguin una prudència fiscal, limitant el creixement de la despesa corrent primària finançada amb fons nacionals per sota el creixement potencial del PIB a mitjà termini. Als països amb un deute més reduït, en canvi, es limita a dir-los que han d’assegurar que la seva despesa manté una línia neutral per evitar situacions no desitjades de cara al futur.

En la mateixa línia dels últims mesos, Brussel·les també ha remarcat la importància d’impulsar mesures temporals i focalitzades a ajudar les classes més vulnerables, assegurant el poder adquisitiu de les famílies i la capacitat de finançament de les petites i mitjanes empreses.

En aquest sentit, la Comissió apunta que la negociació col·lectiva i l’aplicació d’un salari mínim “adequat” són “eines molt poderoses” per preservar el poder de compra i continuar promovent l’ocupació. A més, de forma complementària, la Comissió recomana prendre mesures per assegurar una cobertura mínima a les persones més pobres.

A partir d’ara, s’espera que el Consell debati les recomanacions en la trobada dels ministres de finances de la UE, prevista per al pròxim 6 de desembre. La proposta es discutirà posteriorment durant la reunió de l’Eurogrup del gener i s’espera que la seva adopció arribi més enllà del març de 2023.

Avaluació positiva per Espanya

A banda de donar a conèixer el paquet de mesures de cara als pròxims mesos, la Comissió també ha publicat aquest dimarts els informes sobre els diferents països que van rebre assistència macrofinancera durant la darrera crisi econòmica. Era el cas d’Irlanda, Grècia, Espanya, Xipre i Portgual.

En la roda de premsa, l’executiu ha conclòs que els cinc estats membres han sigut capaços de retenir la seva capacitat de pagar el seu deute.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.